25 de juny de 2026

 

Aquest mes de juny hem clos la 12ª temporada amb la poesia de la Blanca Llum Vidal que ens ha parlat del seu llibre "Tan bonica i tirana". 

Ens envia unes ratlles:

"Gràcies per la invitació, per la conversa, pel vi, per l’acollida i per l’oxímoron estiuenc d’haver convertit el Pati Blau en un magnífic refugi de caliu fresquet."

25 de gener de 2024

 

L'Alba Alfageme va venir a encetar les tertúlies del 2024. Va fer un espai a la seva apretada agenda per poder compartir al Pati Blau les reflexions a l'entorn de les violències masclistes. ella ho explica així:

"La veritat és que ni coneixia el projecte del Pati Blau però quan em van proposar anar-hi i participar-hi i em vaig endinsar en conèixer el projecte me’n vaig ben enamorar. 

El projecte desprenia amor per la cultura, pel feminisme, sororitat, i el cartell amb el que comptaven era de luxe. Però el que em va acabar d’encisar va ser les persones que m’invitaven a participar-hi i que organitzaven la trobada i la cura i entusiasme amb el que ho feien .

Per mi va ser tota una experiència compartir amb tantes dones i alguns homes, una conversa molt agradable sobre el meu llibre “Quan cridem els nostres noms” perquè donada la temàtica del mateix, vaig sentir que es creaven uns llaços i ens focalitzàvem en les nostres històries de vida per poder reparar i sanar aquelles experiències difícils i complexes que d’una manera o altra a totes ens ressonaven. I això va passar perquè el Pati Blau, va esdevenir un espai segur, un refugi on compartir . Aquella conversa maridada amb un vi fantàstic, que encaixava amb el llibre, va ser el colofó de la presentació. 

I només deixeu-me que acabi donant les gràcies a la organització perquè van ser tan acollidores, encantadores i detallistes que em van fer sentir una gran estima. Una experiència fantàstica que espero poder repetir amb el meu proper llibre! Ja veieu que amenaço en tornar! Mil gràcies i visca el Feminisme i la cultura!"

26 d'octubre de 2023

 

El mes d'octubre iniciem la 10ª temporada del Pati Blau i ho fem en col·laboració amb el Festival Arrela't. Parlem de glosa a partir del llibre "Revers. Testimonis de dones bertsolaris".

Ens hi acompanyen la Berta Llos que fa el pròleg a l'edició en català, l'Ester Santos glosadora espluguina i les bertsolaris Alaia Martin i Miren Artetxe.

La Berta i l'Ester ens fan arribar aquestes línies sobre el seu pas pel Pati Blau. 

"La literatura i la història son plenes d’exemples de dones que han estat excloses de la conversa pública” escriu l’Uxue Alberdi Estibaritz, autora de Revers, citant a l’anglosaxona Mary Beard. Alberdi, explica, a l’epíleg del seu llibre, que per combatre l’estructura de dominació patriarcal i les relacions de poder que l’alimenten, el que ens fa falta és tenir espais i llocs compartits on posar el coneixement, les aportacions i experiències de les dones al centre. Penso, - recordant la tarda del 26 d’octubre, que al Pati Blau ho tenen clar, i que en un exercici tan genuí com indiscutiblement revolucionari, estan contribuint a canviar l'injust transcurs de la història i la literatura. 

Aquest octubre, l'Alaia, la Miren, la Berta i l'Esther  vam tenir la sort de compartir el pati amb la Carme i amb totes les que us vau acostar a escoltar i, sobretot, a compartir el que se us movia per dins mentre llegiem fragments de Revers.

Tant de bo totes tingueu l’oportunitat de sentir la força de l’aliança feminista, que a vegades només vol dir el que et fan sentir les organitzadores d’aquest deliciós cicle literari, convidant-nos a ocupar un espai que ens pertoca, mentre posen fre a un poder naturalitzat i androcèntric que ens ha volgut mantenir al marge de la veu pública.

Gràcies per ser l’espurna que trenca el silenci, l’esclat del diàleg, la combustió de la col·lectivitat; gràcies per acollir Revers i per crear, entre totes, una flama inapagable.

Un cop més s'ha obert el pati

blau per l'esquitx d'il•lusions 

maridant revolucions

on l'art en femení esclati.

Que el fruit dels 10 anys constati

el rumb d'una trajectòria 

que fa emancipatòria 

la petjada imprescindible:

Gràcies per fer més visible

l'ocult Revers de la història.

10 de març de 2022

La Txell Feixas Torras ens va acompanyar el mes de març amb les seves "Dones Valentes" va ser una vetllada fantàstica, propera, de presa de consciència necessària... Ella ens ho explica així:

"Entrar al Pati Blau de l'Espluga Viva i fer-ho de la mà de Carme Porta -espai i dona que ens són referents- va ser tot un regal. Una cita en què, dins meu, m'acompanyaven com sempre totes les 'Dones valentes' que protagonitzen el llibre. Amb elles ben a prop i les persones que van voler sumar-se a la tertúlia per conèixer les seves històries de vida vam fer una estoneta de tribu. 

Per com està disposada la sala, que es va omplir creant una espècie de rotllana, vaig sentir una connexió amb Jinwar. Un poblat del Kurdistan iraquià només per a dones en què les casetes estan construïdes de manera circular per crear i protegir justament el pati interior. Allà i aquí, un espai comunitari sagrat que és refugi, zona de seguretat, lloc per compartir coneixement i punts de vista, on el més important és la vida petita que, al final, és la vida en majúscules. 

Un Pati Blau a Esplugues que amb aquest color em transportava a la Mediterrània que uneix les dues ribes, sovint tan pròximes i còmplices; d'altres tan llunyanes i desconegudes. Una trobada amb una energia potent on em sentia envoltada de mirades encuriosides i una escolta del tot activa. Un acte distès en què també vam celebrar-nos amb el millor maridatge de vi i formatge. 

Faig un brindis, doncs, per vosaltres, per aquesta iniciativa que ens deixa passejar els nostres dubtes pel vostre Pati Blau, d'on sortim -sens dubte- més sàvies i empoderades en aquesta lluita compartida. 

Shukran iktir."

Gràcies a tu Txell!

27 de gener de 2022

 

La Rosa Vendrell va venir al Pati Blau a desplegar les seves ales i energia amb el seu llibre Enlaira les ales

Ens explica així el que va ser:

"Venir al Pati Blau és un privilegi i una experiència enriquidora! 

Un públic interessat, de ment oberta i amb ganes de tertúlia, sense presses. 

L’organització té cura de tots els detalls: punt de llibre de record, llibreteta per prendre notes per al proper llibre amb el cartell de l’acte a la portada, copes de vidre per degustar el vi seleccionat, fruits secs per picar, les parets de color blau turquesa, les cadires al voltant de les taules rodones, la taula parada amb els llibres on es fa la presentació de l’autora convidada. Envoltades del cartells de tots els “patis blaus” t’adones de la constància i del llarg recorregut d’aquesta proposta de trobades literàries. Se’m fa difícil dir quin detall pot mancar. Cap ni un. 

Venir per segona vegada com a convidada, m'ha fet molta il·lusió! SI us he engrescat i alegrat la vetllada, amb ganes de més, ja ha estat un èxit!! Gràcies per llegir-me! Jo enlairo, tu enlaires, nosaltres enlairem les ales!!"

24 d'octubre de 2019

Hem començat la 6ª temporada de tertúlies del Pati Blau amb la nostra estimada, admirada i recordada Montserrat Abelló.Ella ens va posar el cuc del Pati Blau, el cuc dels dubtes que havíem de passejar i per això voliem dedicar-li una de les nostres tertúlies.

Mireia Bofill, la seva filla, que és traductora i feminista va venir a presentar-nos qui era la seva mare i a acostar-nos a la seva obra.

La Mireia ho explica així:

"La mare sempre deia que no posava títol als seus poemes per no condicionar-ne la lectura i que cadascuna o cadascú se'ls pogués fer seus des de les seves pròpies vivències. Perquè –i això ho afegeixo jo, encara que tampoc és una idea nova- l’obra artística, poema, pintura, simfonia, només adquireix ple sentit quan és llegida, contemplada o escoltada. I el retorn de qui la rep estableix un vincle amb qui l’ha creada. Un vincle que, en el cas de la Montserrat Abelló, penso que va ser molt important per estimular-la a escriure i, sobre tot, a publicar.

Encara que escriu per necessitat de donar sortida a vivències molt íntimes, de fet, si mirem la seva trajectòria, el seus períodes més prolífics coincideixen amb els moments en què té lectores, interlocutores, amigues amb qui estableix relació. Primer a l’exili xilè i després aquí a Barcelona en l’entorn del moviment feminista i amb les companyes del Comitè d’Escriptores del Pen Club, que ella va fundar amb Maria Mercè Marçal.

I això, cultivar la relació entre autores i lectores, i també lectors, és justament el que feu a les vostres tertúlies del Pati Blau, tot creant un espai que permet que neixi quelcom de nou. La lectura en veu alta dels poemes, l’emoció compartida a través de les mirades i els somriures, les raons íntimes de la tria que cadascuna o cadascú en fa, expressades o tàcites, ens ajuden a eixamplar la pròpia mirada. Així ho vaig viure aquella vetllada de tardor.

Gràcies per convidar-me i per la magnífica acollida (inclòs el sopar i el vi, boníssim, que també són cultura compartida).

I gràcies per mantenir aquest espai dedicat a les escriptores."

27 de juny de 2019

Foto: Montserrat Jacas

Al Pati Blau de juny ens hem evadit amb un doblet d'Eves. Programa doble: Eva Piquer, periodista i escriptora i Eva Armisén, il·lustradora.Ens han parlat d'Evasions, el seu llibre conjunt que ens permet una sèrie d'escapades mentals en aquest espai de dubtes i reflexions.L'Eva Piquer ens ho diu així:

"A Montserrat Abelló li hauria agradat tenir una casa amb vistes. "Però m'acontento veient un retall de cel i ja està", em va dir un dia que la vaig anar a entrevistar al seu pis del carrer Calvet de Barcelona. Tenia més de noranta anys i encara treballava moltes hores, traduint. Era una dona positiva i vital que estava connectada amb les noves generacions: "El món de la gent gran no ha estat mai el meu món –confessava–. Si penso en gent gran, penso en la meva mare, no pas en mi. Sempre he tingut amics joves. Ara fins i tot escric molts poemes d'amor, perquè el sentiment el tinc igual que abans. Fer-se gran no et fa veure les coses de manera diferent. Avui no aniré corrent pel carrer perquè no puc i tampoc no en tinc ganes, però en el fons sóc la mateixa de sempre".

En aquell poema dedicat a Virginia Woolf, l'amiga Abelló deia que tothom ha de tenir la seva cambra: "I un pati blau/ on passejar els seus dubtes". Doncs bé, des d'ara l'Eva Armisén i jo mateixa sabem que a Esplugues n'hi ha un, de pati blau, on es passegen dubtes, paraules i, sobretot, moltíssima complicitat. Ens hi vam sentir tan ben acollides que encara hi seríem. La Carme Porta és una d'aquelles amfitriones que tenen el poder de fer sentir com a casa fins i tot als introvertits com jo.

«Evasions» és un llibre il·lustrat que ens empeny a trobar recers que ens protegeixin i ens ajudin a seguir endavant. En aquest sentit, crec que el Pati Blau d'Esplugues és un recer magnífic. Gràcies per tot i per tant."

30 de maig de 2019

Foto: Montse Jacas

El 30 de maig la Laura Pinyol ens va portar el risc. El seu primer llibre que porta per títol “El risc més gran” i que va compartir amb nosaltres, un vi blanc i un aiguardent de Prat de comte que vam prendre amb veïnes i veïns tot havent sopat.

La Laura ens ho explica:

“El Pati Blau és un jardí antic, dels de les cases antigues, amb vistes, amb històries per dintre i de cara enfora. Participar a la tertúlia del Pati Blau és això, entrar i sortir d'una atmosfera única i singular, un lloc idíl·lic on retrobar gent, conèixer-ne de nova a través de les trames de vides alienes i sortejar les casualitats. Gràcies per deixar-me formar part d'aquesta xarxa d'escriptores i dones solidàries que s'escolten entre sí.”

28 de març del 2019

    Fotos: Montserrat Jacas

La Rosa Maria Arrazola va visitar el nostre Pati Blau el mes de març amb el seu poemari Buit de març que vam maridar amb El petit carlania, un vi D.O Conca de Barberà que ens ofereix cada tertúla El Tast, espai gastronòmic.

Ens va deixar aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau:

Recordo el dia en què l’Enric Viladot em va dir al despatx de l’editorial si em venia de gust anar a la tertúlia del Pati Blau   a presentar-hi el Buit de març. Del lloc, n’havia sentit a parlar perquè a les xarxes havia descobert els post de diverses amigues poetes que hi havien recitat i tenia la sensació que era un espai on s’hi rebia calidesa i que, a més, s’estava erigint com un dels focus de referència pel que fa a la difusió cultural, literària i poètica de l’àrea metropolitana de la gran ciutat.

No em vaig equivocar. Era el primer cop que passejava per Esplugues a peu, em va sobtar l’entorn, els jardins de la casa, que ara són un parc; l’edifici que es mantenia viu entre els blocs de ciment moderns i freds, però sobretot em va sobtar la gent. Em vaig trobar amb un col·lectiu agosarat que conviden a dones escriptores, que escriuen en català i que ofereixen aquest espai blau per conversar de tot una mica: de llibres, de la vida, dels projectes futurs.

Vaig poder llegir poemes reivindicatius sobre les dones que omplen el buit del meu llibre celebrant que era el mes de març i vaig aprofitar també per recitar per primer cop poemes del encara llibre inèdit, 900km, que espero que vegi la llum ben aviat.  En especial, però, vaig sentir l’emoció als ulls del públic i em vaig endur abraçades que deso amb cura.

El vespre va acabar amb un sopar preparat per aquesta colla de gent fantàstica, on vam parlar de dones, d’escola i cultura, de barris, de gralles, de festes, de groc i llibertat, mentre maridàvem la il·lusió i la lluita amb EL PETIT CARLÀNIA que ens va oferir l’espai de Tast.

No cal dir que us ho agraeixo tot, en especial a la Carme Porta, que duia el meu llibre ple d’anotacions a llapis (que em van agradar molt) i que van servir per fer una magnífica anàlisi de la meva obra. No cal dir tampoc que m’agradarà tornar a venir algun dia, si a vosaltres us ve de gust.

Només afegir que aquest lloc blau l’heu de conèixer, perquè hi passen coses que deixen petjada, que ajuden a fer la història petita més amable. I la història petita, fa la gran.

28 de febrer de 2019

     Foto: Montse Jacas

La Bel Olid ens va venir a parlar del seu primer poemari Ferida, Udol, Viatge, Illa. Com ella mateixa ens deia “tracta sobre les agressions sexuals a la infància i el camí de recuperació durant l’edat adulta”.

Una tertúlia dura, nua, en primera persona. Ens va suggerir, ens va fer parlar i ens va portar de la literatura a allò real de les persones agredides, al seu dia a dia. Perquè la literatura no només és abstracció és, sobretot, consciència.

Notícia a ETV

31 de gener de 2019

Foto: Montserrat Jacas

La Sílvia Bel Fransi repeteix a la nostra tertúlia i vol deixar-nos anar petjada amb aquest text

"Deixar-se anar a Pati Blau sempre és fàcil. És com arribar al replà de l'escala i que els veïns et vagin obrint totes les portes: primer la del carrer, després la de l'ascensor i, finalment, la del replà de casa.

Deixar-se anar al Pati Blau és com treure's les botes de carrer i abrigar-se amb les sabatilles de llana.

Aquesta era tercera o quarta que acollien les parets de Hansel i Gretel de la torre del Jardinet d'Esplugues (jo li'n dic així) i ja sabia què m'esperava: família de lletraferides o, simplement, de ferides que troben aixopluc en les paraules; bon vi i bon parmesà; ulls tímids i orelles expectants.

Vam conversar del meu darrer poemari "Deixar anar", de com podem sostenir-nos a nosaltres mateixes i dels acords a què arribem per aplanar-nos el dolor. Amb la conversa a taula i just abans d'encetar el sopar, vam acabar la tertúlia debatent sobre què és més intens: Sentir nostàlgia o pena?

Per si de cas, i abans que m'agafi un atac de nostàlgia d'aquí uns quants anys, recordeu tornar-me a convidar.

Salut i versos!"

Gràcies per ser-hi i per les teves paraules Sílvia!

25 d'octubre de 2018

Foto: Montserrat Jacas

L'inici de la cinquena temporada del Pati Blau el fem de la mà de Jenn Diaz, una del es autores que més relevància ha tingut els darrers anys.

Parlem del seu llibre Vida Familiar que maridem amb un vi de garnatxa negre ssssh DO Montsant.

La Jenn ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau: 

"Molt sovint els clubs de lectura, i en especials aquells que estan plens de dones —és a dir, la immensa majoria— d’una forma natural o pretesa, acaben esdevenint clubs de conversa, si els podem dir d’alguna manera. 

La literatura dóna peu a parlar d’altres coses que escapen dels llibres, i és l’excusa perfecta per poder obrir debats i reflexions que la vida quotidiana no ens permet. El Pati Blau és exactament aquest tipo de club de lectura: un espai de confiança en què parlar de tot allò que ens provoqui la literatura... però la literatura és només el punt de partida. 

Aquell vespre, a més, vaig conéixer la veïna de la meva mare quan era petita i vivia a Pubilla Cases. La literatura, com dic, és només el punt de partida de moltes altres històries."

24 de maig del 2018

     Foto: Teresa Costa-Gramunt

La Teresa Costa-Gramunt va venir al Pati Blau carregada d'energia i poesia. Va ser una vetllada dolça i profunda que ella ens explica així:

Record de la vetllada que va tenir lloc a L’Espai El Pati Blau

De la mà de Carme Porta, el passat dia 24 de maig de 2018 vaig ser convidada per l’Espai El Pati Blau que té la seva seu a l’Espluga Viva, a parlar del meu darrer llibre de poemes publicat, Mans, còdols, el cel (Editorial Gregal). Amb una fantàstica introducció de la lectura que n’havia fet Carme Porta (gràcies, Carme!), tot seguit vaig anar desgranant davant d’un públic molt atent les circumstàncies i motius que m’havien dut a escriure el llibre després d’un temps de dol per la mort del meu pare. Així, doncs, aquest és un llibre que va anar fluint a poc a poc com va madurant la fruita de l’arbre.

La poesia no és només una art, i potser de les més belles, sinó que també és una via de coneixement en sentit personal en primera instància, ja que la pràctica poètica ens atorga uns ulls més profunds a l’hora de mirar i sentir la realitat. En segona instància la poesia és una via de coneixement compartit des del moment en què es publica, es llegeix, es recita.

En aquest moment la poesia passa d’una mà a l’altra, del jo al tu, del jo al nosaltres. Aquell vespre presentadora, autora i públic vam comprovar en un ambient càlid, acollidor, com s’establia un diàleg harmoniós i ple del sentit dels poemes que vaig llegir en veu alta. Una experiència que tant va tocar l’àmbit intel·lectual com el sensible, una vivència d’aquelles que no s’obliden.

Agraeixo la filmació d’alguna d’aquestes lectures per a la televisió d’Esplugues, les fotografies que Montserrat Jacas va realitzar de la vetllada, els punts de llibre editats per a l’ocasió, el petit quadernet amb la imatge del cartell que anunciava l’acte... Presents que guardo tant en el meu arxiu com en el meu cor. Gràcies per convidar-me!

22 de març de 2018

La poeta Mireia Calafell va venir a la tertúlia al març. Era el mes adeqüat per ella, després de l'eclosió de la Vaga Feminista d'enguany.

Ens va regalar poemes inèdits i va ser generosa. Volem tenir viu el record de la tertúlia i esperem que a ella també li quedi.

Així ens explica el que va viure al Pati Blau:

"Hi vaig anar sense saber què m’esperava. Em feia il·lusió anar a Esplugues, perquè no hi havia recitat mai abans, malgrat que Esplugues forma part de les ciutats que estimo, encara que sigui indirectament, perquè estimo gent que hi ha crescut. Un cop allà em va sorprendre l’espai, però sobretot el caliu i la cura amb què estava tot organitzat. Havien fet fins i tot punts de llibre  per a l’ocasió! Tal i com els vaig dir, “sembla que hi hagi una institució potent al darrera”. I no, no hi ha cap institució potent, hi ha persones amb ganes, amb moltes ganes i entusiasme, que és sempre millor. De fet el Pati Blau són persones. Un grup de persones amb les qui vaig compartir lectures i fins i tot algun dels dubtes que tinc amb poemes inèdits. Un grup de dones –i homes– de diferents edats i trajectòries que van saber fer allò que sembla que hauria de ser fàcil però no ho és: acollir qui ve de fora. Gràcies per acollir-me, per tant, i gràcies sobretot per aquell sopar post-lectura. Qui pogués ser la vostra veïna per formar part d’això que sou i aconseguiu! I és que són tan necessàries les hores de pati, capaces de posar una en pausa el temps i omplir les hores de veus –de dones!"

Un regal de la Mireia per l'Abril Literari

L'Hora Violeta a  la PeriòdicaTV

30 de novembre del 2017

Fotos: Montserrat Jacas

El 30 de novembre va venir a la nostra tertúlia la Marina Martori que ens va delectar amb els seus (i aliens) relats eròtics (i fotografies relatades) del seu llibre "Per Pur Plaer"

Ens diu això del seu pas pel Pati Blau

"Quin pati, el PATI BLAU!

En temps tristos i moguts i de color groc, em conviden a passar una estona de calma i alegria al Pati Blau. És un lloc molt especial el Pati Blau d'Esplugues. Un grup de dones fantàstiques van decidir fa temps oferir un espai de presentació de la seva creativitat literària a dones que escrivien en català. D'aquestes dones, que fan un triple salt mortal (són dones, escriuen i ho fan en català), van convidar per primera vegada una escriptora amb un text de literatura eròtica, el meu Per Pur Plaer, i amb això, vam fer el quart salt mortal: la literatura eròtica. 

I un cop ja a la pista, després dels salts mortals, tot va ser divertit, agradable, enriquidor i plaent. Molt plaent. 

Perquè vam parlar de plaer, és clar, i de sexe, i de gènere i de literatura i de vida i de mort i d'erotisme. I en vam parlar entre tots i durant molta estona, que la tertúlia es va allargar i el vi blanc, un fantàstic carinyena, ho va regar tot de sensualitat i alegria. 

I això que vam parlar de coses serioses, com el sexisme imperant a la societat i la literatura i de com la nostra societat tenyeix el desig sexual i el sexe mateix d'una color fosc, encara, però també vam parlar del sentit de l'humor, de les noves generacions, de mala i bona literatura, de Pedrolo.

En aquest racó, en aquest pati, on es parla de literatura i de vida i de dones, una dona de vida i literatura com jo, només s'hi pot sentir bé. 

Agraeixo enormement l'estona al Pati Blau: una estona de compartir, de comentar, de riures també i complicitat. 

Moments com aquests fan venir ganes de seguir escrivint. 

Salut i que la vida estigui plena, a vessar, de plaer."

26 d'octubre del 2017

Fotos: Montserrat Jacas

Vam començar la 4ª temporada del Pati Blau amb la Nora Albert que ens ha explicat el que li va semblar la tertúlia.

Des que vàreu començar aquesta bella i interessant singladura han plogut moltes lletres ben interessants, plurals i diverses, amb diferents gèneres i propostes. Coneixia ja les activitats ja que les he seguit mitjançant el blog de na Carme Porta, nau i ona d’aquest bell projecte, per això quan m’ho va proposar vaig acceptar a ulls clucs i em vaig sentir molt honorada, així és que tot esquerdant els núvols d’Eivissa a Barcelona em vaig trobar al magnífic espai d’Esplugues. Na Carme Porta em va presentar amb una bona lectura i interpretació del meu setè llibre de poemes “ lletra menuda/scritto piccolo/small letters” que va fluir paral.lelament amb el tast del vi “ Lo cometa”,  un vi intens i d’ una  saborosa  i memorable garnatxa.

Si he de qualificar la trobada diria ho faria amb els qualificatius d’” entranyable” així com de “plaent i càlida”. Gràcies pel vostre convit i pel vostre acolliment i també per la vostra participació tan activa que va ser reblada encara més per un sopar compartit ple de paraules i amistat. Enhorabona per la vostra lloable tasca envers la cultura de les dones i que no s’aturi. Endavant bons amics i amigues!

Gràcies per compartir les teves paraules Nora!

Tancament de la tercera temporada

El Pati Blau tanca la tercera temporada. Ens consolidem com a espai de tertúlia i ens reafirmem com un espai de referència per a les autores. Esperem que sigui així per molt de temps.

Com cada final de temporada tanquem amb un recital als jardins de Pons i Termes. enguany ens acompanyarà la cantautora Meritxell Gené amb "Branques" amb poemes musicats d'autores com: Maria Mercè Marçal, Concepció G. Maluquer i la nostra estimada i referent Montserrat Abelló.

Enguany també tindrem una copa de cortesia que ens ofereix El Tast d'Esplugues.

No hi falteu!

Segueix-nos a Facebook

29 de juny del 2017

Fotos: Montserrat Jacas

L'Aina Torres va venir al Pati Blau per parlar-nos d'una de les nostres referents: Montserrat Roig.

El llibre "Montserrat Roig. La memòria viva" era al centre de la tertúlia que va ser amena i, un cop més, ens va saber a poc.

L'Aina ens deixa un petit text del seu pas pel Pati Blau:

"Ja havia sentit parlar del Pati Blau. Fan una feina enorme i altament necessària. Quan hi vaig anar a presentar el llibre 'Montserrat Roig. La memòria viva' vaig estar envoltada de gent amb interès i ganes d'aprendre. També em vaig sentir molt ben acollida. 

És un plaer presentar el llibre en un indret on et fan sentir com a casa. Vaig marxar amb la sensació que calen més iniciatives com aquestes, per tal de recuperar les dones escriptores i també per a contribuir en la cohesió de les nostres viles i pobles. 

Llarga vida al Pati Blau!"

25 de maig del 2017

La Natza Farré va venir a parlar-nos del seu llibre "Curs de feminisme per microones". Va ser una tertúlia agradable. 

El Tast d'Esplugues ens va obsequiar amb un vi rosat, fresc i amb cos que maridava molt bé amb l'autora i amb el llibre. 

Vam demanar a la Natza que ens fes quatre ratlles del seu pas pel Pati Blau i ens diu això:

"El Pati Blau no el recordo blau. El que sí que recordo és que hi havia molta gent disposada a parlar sobre el feminisme i a discutir sobre les diferents perspectives de les mateixes injustícies."

La Natza i el Pati Blau a Tele Estudi Esplugues