10 de març de 2022

La Txell Feixas Torras ens va acompanyar el mes de març amb les seves "Dones Valentes" va ser una vetllada fantàstica, propera, de presa de consciència necessària... Ella ens ho explica així:

"Entrar al Pati Blau de l'Espluga Viva i fer-ho de la mà de Carme Porta -espai i dona que ens són referents- va ser tot un regal. Una cita en què, dins meu, m'acompanyaven com sempre totes les 'Dones valentes' que protagonitzen el llibre. Amb elles ben a prop i les persones que van voler sumar-se a la tertúlia per conèixer les seves històries de vida vam fer una estoneta de tribu. 

Per com està disposada la sala, que es va omplir creant una espècie de rotllana, vaig sentir una connexió amb Jinwar. Un poblat del Kurdistan iraquià només per a dones en què les casetes estan construïdes de manera circular per crear i protegir justament el pati interior. Allà i aquí, un espai comunitari sagrat que és refugi, zona de seguretat, lloc per compartir coneixement i punts de vista, on el més important és la vida petita que, al final, és la vida en majúscules. 

Un Pati Blau a Esplugues que amb aquest color em transportava a la Mediterrània que uneix les dues ribes, sovint tan pròximes i còmplices; d'altres tan llunyanes i desconegudes. Una trobada amb una energia potent on em sentia envoltada de mirades encuriosides i una escolta del tot activa. Un acte distès en què també vam celebrar-nos amb el millor maridatge de vi i formatge. 

Faig un brindis, doncs, per vosaltres, per aquesta iniciativa que ens deixa passejar els nostres dubtes pel vostre Pati Blau, d'on sortim -sens dubte- més sàvies i empoderades en aquesta lluita compartida. 

Shukran iktir."

Gràcies a tu Txell!

24 de febrer de 2022

La Maia Viladot va venir amb "Disset esclats" al Pati Blau. 

Ens va desgranar els seus relats i així ens ho explica:

"Moltes gràcies a totes les persones organitzadores de la tertúlia El Pati Blau d’Espluga Viva perquè jo pogués presentar-hi el meu recent llibre de relats Disset esclats; disset petjades dels records de disset dones grans. Dones que formaven part de la joventut dels anys seixanta i setanta del segle XX, quan vivíem en ple franquisme. Disset píndoles de vida que vaig literaturitzar. 

Moltes gràcies per poder «passejar els meus dubtes» en aquest «pati blau», com va dir la poetessa Montserrat Abelló. El «pati», símbol de recer de la vida personal, d’aixopluc per poder recloure’s a escriure però, també, de tertúlies. I el color «blau», símbol del cel i la mar. El color de la mar Mediterrània. El color del gaudi en expandir-nos, com l'aire net i blau, tot xerrant i degustant un maridatge de vi —gentilesa de l'espai El Tast— i una botifarra d'ou i llardons, ja que era dijous gras —24 de febrer—, inici de temps de rues i balls, de màscares i disfresses. Va ser una tertúlia propera, amena, dinàmica, reblerta de curiositat, preguntes i aclariments; com si haguéssim estat prenent un cafè o sopant a casa d’uns amics molt amics. 

Tothom distès, en confiança, confiat. Ens ho vam passar molt bé. Jo m’ho vaig passar súper bé; tant, que l’hora i escaig que vam estar omplint l’atmosfera de paraules, tot fent-la petar, fluint!, va ser com una alenada d’aire fresc."

27 de gener de 2022

 

La Rosa Vendrell va venir al Pati Blau a desplegar les seves ales i energia amb el seu llibre Enlaira les ales

Ens explica així el que va ser:

"Venir al Pati Blau és un privilegi i una experiència enriquidora! 

Un públic interessat, de ment oberta i amb ganes de tertúlia, sense presses. 

L’organització té cura de tots els detalls: punt de llibre de record, llibreteta per prendre notes per al proper llibre amb el cartell de l’acte a la portada, copes de vidre per degustar el vi seleccionat, fruits secs per picar, les parets de color blau turquesa, les cadires al voltant de les taules rodones, la taula parada amb els llibres on es fa la presentació de l’autora convidada. Envoltades del cartells de tots els “patis blaus” t’adones de la constància i del llarg recorregut d’aquesta proposta de trobades literàries. Se’m fa difícil dir quin detall pot mancar. Cap ni un. 

Venir per segona vegada com a convidada, m'ha fet molta il·lusió! SI us he engrescat i alegrat la vetllada, amb ganes de més, ja ha estat un èxit!! Gràcies per llegir-me! Jo enlairo, tu enlaires, nosaltres enlairem les ales!!"

30 de gener de 2020

Foto: J. Sanagustín

Comencem els anys 20 del segle XXI en tertúlia amb la Silvana Vogt, veïna de Sant Just, llibretera nascuda a Argentina que ha escrit "La mecànica de l'aigua" en català.

Ella explica així el seu pas pel Pati Blau:

"Escriure és un acte solitari. T’has enfrontar als dubtes: si la història és prou potent i universal com per afegir un llibre més al món, si la llengua sona bé, si fas justícia a l’eina amb què treballes, els mots, el ritme, el significat, el treball dels personatges per tal que siguin persones i no ninots que un escriptor fa servir per dir les seves coses… Si trobes les respostes i escrius el llibre i tens sort, un dia et conviden al Pati Blau i et trobes gent que t’escolta amb una atenció que et commou i et renova els vots que vas fer el dia que vas triar ser escriptora: donar-ho tot perquè és per aquesta gent i per aquesta mena de lectors que escrius. El vi, Boires, la llibreta amb el detall de la coberta del llibre, la gent atenta a la tertúlia, la Carme fent la ressenya de la novel·la, la complicitat… El Pati Blau és la mena de lloc on la gent que escriu, i la gent que llegeix, troba una llar on fer crepitar les paraules. Gràcies per la companyia en el solitari viatge de la lectura."

Gràcies per escriure i per compartir-ho amb nosaltres!

27 de juny de 2019

Foto: Montserrat Jacas

Al Pati Blau de juny ens hem evadit amb un doblet d'Eves. Programa doble: Eva Piquer, periodista i escriptora i Eva Armisén, il·lustradora.Ens han parlat d'Evasions, el seu llibre conjunt que ens permet una sèrie d'escapades mentals en aquest espai de dubtes i reflexions.L'Eva Piquer ens ho diu així:

"A Montserrat Abelló li hauria agradat tenir una casa amb vistes. "Però m'acontento veient un retall de cel i ja està", em va dir un dia que la vaig anar a entrevistar al seu pis del carrer Calvet de Barcelona. Tenia més de noranta anys i encara treballava moltes hores, traduint. Era una dona positiva i vital que estava connectada amb les noves generacions: "El món de la gent gran no ha estat mai el meu món –confessava–. Si penso en gent gran, penso en la meva mare, no pas en mi. Sempre he tingut amics joves. Ara fins i tot escric molts poemes d'amor, perquè el sentiment el tinc igual que abans. Fer-se gran no et fa veure les coses de manera diferent. Avui no aniré corrent pel carrer perquè no puc i tampoc no en tinc ganes, però en el fons sóc la mateixa de sempre".

En aquell poema dedicat a Virginia Woolf, l'amiga Abelló deia que tothom ha de tenir la seva cambra: "I un pati blau/ on passejar els seus dubtes". Doncs bé, des d'ara l'Eva Armisén i jo mateixa sabem que a Esplugues n'hi ha un, de pati blau, on es passegen dubtes, paraules i, sobretot, moltíssima complicitat. Ens hi vam sentir tan ben acollides que encara hi seríem. La Carme Porta és una d'aquelles amfitriones que tenen el poder de fer sentir com a casa fins i tot als introvertits com jo.

«Evasions» és un llibre il·lustrat que ens empeny a trobar recers que ens protegeixin i ens ajudin a seguir endavant. En aquest sentit, crec que el Pati Blau d'Esplugues és un recer magnífic. Gràcies per tot i per tant."