29 de juny de 2023

La Gemma Pasqual va tornar al Pati Blau després d'uns anys d'haver-hi estat per primer cop. Enguany va venir acompanyada de la Teresa Lecha, una de les protagonistes del seu llibre "Torturades". La Gemma ens explica així el seu pas en aquesta segona trobada:

Històricament, el fet d'escriure ha estat vist com una pràctica inútil per a les dones i com la usurpació d'un dret que no ens pertany. Virginia Woolf va dir: "Crec que passarà encara molt de temps abans que una dona pugui seure a escriure un llibre sense que sorgeixi un fantasma que hagi de ser assassinat, sense que aparegui la pedra contra la qual estavellar-se".

La creació literària feta per dones dones ha estat considerada històricament de segona categoria, per la raó que el cànon acceptat tradicionalment, el qual condiciona des de fa segles la decisió sobre allò que es publica, és androcèntric i patriarcal.

El Pati Blau és la nostra cambra, sense fantasmes que assassinar, sense pedres on estavellar-se; és un lloc on passejar els nostres dubtes, com deia Montserrat Abelló, per poder parlar, poder viure i, en definitiva, poder ser lliures, poder ser dones.

El 29 de juny vaig tornar al Pati Blau, vaig tornar a casa. Moltíssimes gràcies per acollir-me.

Gràcies a tu Gemma pel teu acompanyament i la feinada!

25 de maig de 2023

 

El 25 de maig la Sandra Comas va tornar al Pati Blau. Feia uns anys que ens havia acompanyat a la tertúlia i ha tornat amb la seva primera novel·la, una delicia.

Ella ens fa aquest retorn: 

"Vaig venir per primera vegada al Pati Blau la tardor del 2016, just quan feia dos anys que havia iniciat el seu camí, i hi he tornat la primavera del 2023. M’ha fet il·lusió poder tornar-hi, perquè guardava un record molt bo d’aquell primer cop. Llavors m’he adonat que el Pati Blau ja té nou anys, i és a prop de complir una dècada. 

Nou anys de tertúlies literàries (amb una pandèmia inclosa) aviat és dit, però, si ens aturem a pensar-ho, aquesta continuïtat i supervivència tenen una importància crucial per tot el que representen. En els darrers anys, han aparegut alguns clubs de lectura feministes o on es promou la literatura feta per dones, però el 2014 el Pati Blau en va ser pioner. I amb la particularitat que se centrava –i se centra- en autores que escriuen en català. En un país on la cultura acostuma a ser maltractada, situada sempre en un segon pla desenfocat, que el Pati Blau segueixi organitzant les seves tertúlies mensuals amb la mateixa embranzida que quan va començar, si no més, el converteix en un espai excepcional i únic.

 El més destacable d’aquesta tertúlia és la sala plena de la Casa Termes, l’energia que s’hi respira, l’ambient distès i agradable, la sensació de ser a casa, de seure en un pati blau on, com deia l’Abelló, hi podries passejar els teus dubtes sense temor. 

Felicitats, doncs, per la feina feta i que tinguem molts anys de Pati Blau! "

Gràcies Sandra!

24 de novembre de 2022

La tertúlia de novembre la vam fer amb Isabel Olesti i el seu llibre de relats Àlbum d'amors complicats a partir del qual vam veure realitats prismàtiques que ens envolten, inclús les pròpies!

La Isabel ens fa arribar unes lletres del seu pas pel nostre Pati Blau:

" Hi vaig arribar una hora abans, cosa que no acostuma a passar, i és que Esplugues em sonava molt lluny de casa i em feia por arribar tard. Després em va sorprendre tenir-ho tan a la vora, amb un transport fàcil i agradable. I agradable seria tot el que em va passar aquella tarda de finals de novembre. Em va sorprendre l’edifici que alberga Espluga viva i molt especialment la gent que ho porta. Em van dir que potser hi hauria poca gent, que hi havia baixes per malaltia… I quan ja estava mentalitzada a fer la xerrada en família la sala es va omplir com per art d’encantament.

És un lloc acollidor i la sala circular hi ajuda molt, i les tauletes i la copa de vi encara ho fan més agradable. De seguida em vaig sentir com si fos a casa, parlant entre amics i amigues. La Carme Porta, que tenia al costat i conduïa l’acte, és la clau per fer-te sentir còmode i perquè el diàleg flueixi sense embuts. Vam parlar dels contes que componen Àlbum d’amors complicats, però també del llibre de les biografies d’unes dones que van viure la República, la guerra civil, les presons, l’exili, la tortura: Nou dones i una guerra, les dones del 36. I entre una cosa i l’altra el temps va passar volant.

El pati blau és un d’aquells espais necessaris, en clau de dona, un lloc de trobada perquè uns lectors o lectores potencials coneguin o redescobreixin una escriptora, sense importar si és mediàtica o si ja fa anys que ha tret el llibre. L’encontre és ple de detalls que ho fan – repeteixo – tot molt agradable. Em trec el barret per la iniciativa, per la manera de portar-ho i per donar visibilitat a escriptores que no acostumem a sortir als mitjans i que per tant no ho tenim tan fàcil. 

Llarga vida al Pati blau! Sou fantàstiques!"

27 d'octubre del 2022

 

L'escriptora i editora Laura Huerga va ser amb nosaltres el mes d'octubre en l'inici de la novena temporada.

Al seu pas pel Pati Blau ens deixa aquestes paraules:

"Vull donar les gràcies a les persones que van assistir a la conversa d’El Pati Blau sobre llibertat d’expressió i manifestació. Partint de les interessantíssimes reflexions de la Carme Porta vam intentar entendre la llei que empara la repressió cap als ciutadans i entendre que la única cosa que ens separa de patir més repressió som nosaltres mateixos.

Vull agrair-vos el debat i que compartíssiu les vostres pròpies experiències que em serveixen per seguir investigant en aquest àmbit. La vostra acollida i generositat em van fer sentir com a casa. Només em queda compartir amb vosaltres el desig de que no quedi cap injustícia sense resoldre a casa vostra. M’acomiado amb una citació de Carles Hac Mor: «Hem superat tots els límits: s’imposa un retorn al desordre»."

10 de març de 2022

La Txell Feixas Torras ens va acompanyar el mes de març amb les seves "Dones Valentes" va ser una vetllada fantàstica, propera, de presa de consciència necessària... Ella ens ho explica així:

"Entrar al Pati Blau de l'Espluga Viva i fer-ho de la mà de Carme Porta -espai i dona que ens són referents- va ser tot un regal. Una cita en què, dins meu, m'acompanyaven com sempre totes les 'Dones valentes' que protagonitzen el llibre. Amb elles ben a prop i les persones que van voler sumar-se a la tertúlia per conèixer les seves històries de vida vam fer una estoneta de tribu. 

Per com està disposada la sala, que es va omplir creant una espècie de rotllana, vaig sentir una connexió amb Jinwar. Un poblat del Kurdistan iraquià només per a dones en què les casetes estan construïdes de manera circular per crear i protegir justament el pati interior. Allà i aquí, un espai comunitari sagrat que és refugi, zona de seguretat, lloc per compartir coneixement i punts de vista, on el més important és la vida petita que, al final, és la vida en majúscules. 

Un Pati Blau a Esplugues que amb aquest color em transportava a la Mediterrània que uneix les dues ribes, sovint tan pròximes i còmplices; d'altres tan llunyanes i desconegudes. Una trobada amb una energia potent on em sentia envoltada de mirades encuriosides i una escolta del tot activa. Un acte distès en què també vam celebrar-nos amb el millor maridatge de vi i formatge. 

Faig un brindis, doncs, per vosaltres, per aquesta iniciativa que ens deixa passejar els nostres dubtes pel vostre Pati Blau, d'on sortim -sens dubte- més sàvies i empoderades en aquesta lluita compartida. 

Shukran iktir."

Gràcies a tu Txell!

24 de febrer de 2022

La Maia Viladot va venir amb "Disset esclats" al Pati Blau. 

Ens va desgranar els seus relats i així ens ho explica:

"Moltes gràcies a totes les persones organitzadores de la tertúlia El Pati Blau d’Espluga Viva perquè jo pogués presentar-hi el meu recent llibre de relats Disset esclats; disset petjades dels records de disset dones grans. Dones que formaven part de la joventut dels anys seixanta i setanta del segle XX, quan vivíem en ple franquisme. Disset píndoles de vida que vaig literaturitzar. 

Moltes gràcies per poder «passejar els meus dubtes» en aquest «pati blau», com va dir la poetessa Montserrat Abelló. El «pati», símbol de recer de la vida personal, d’aixopluc per poder recloure’s a escriure però, també, de tertúlies. I el color «blau», símbol del cel i la mar. El color de la mar Mediterrània. El color del gaudi en expandir-nos, com l'aire net i blau, tot xerrant i degustant un maridatge de vi —gentilesa de l'espai El Tast— i una botifarra d'ou i llardons, ja que era dijous gras —24 de febrer—, inici de temps de rues i balls, de màscares i disfresses. Va ser una tertúlia propera, amena, dinàmica, reblerta de curiositat, preguntes i aclariments; com si haguéssim estat prenent un cafè o sopant a casa d’uns amics molt amics. 

Tothom distès, en confiança, confiat. Ens ho vam passar molt bé. Jo m’ho vaig passar súper bé; tant, que l’hora i escaig que vam estar omplint l’atmosfera de paraules, tot fent-la petar, fluint!, va ser com una alenada d’aire fresc."

27 de febrer de 2020

Foto: Joan Sanagustín

La Begonya Garcia-Carterón va venir a la tertúlia amb La muntanya maleïda i ens envia aquest text:

"Fer Pati Blau

Fer pati: no hi ha res que m’agradi més. I fer pati al Pati Blau, a més, té premi. La bona tertúlia està garantida, amb la literatura com a epicentre i envoltada d’amigues, conegudes i cares noves. 

Vaig anar l’últim dijous de febrer i no era el primer cop que ho feia: ja havia estat, fa uns tres o quatre anys, per parlar de la meva primera novel·la El barri del sorral’ I que em tornessin a convidar per parlar de La muntanya maleïda va ser tot un regal, perquè, a més, em van fer saber que m’estimen, no només com a autora sinó també com a persona. Per arrodonir-ho, vam maridar la tarda amb un vi deliciós i amb un nom que no té preu i que ho defineix tot: Més que paraules.

Però el pati, al Pati Blau, no el vaig fer jo, ni tampoc el fan la resta d’autores catalanes a les que conviden amb una periodicitat mensual: el pati el fan les organitzadores i les assistents, la seva passió per les lletres catalanes, la seva curiositat i el seu coratge. Gràcies a elles, les nostres històries segueixen tenint vida anys després d’haver estat publicades, les personatges poden lluir-se en comunitat i la literatura segueix fluint. Gràcies a totes les que formeu el Pati Blau autores com jo trobem el sentit al que escrivim i ens sentim vives."

30 de gener de 2020

Foto: J. Sanagustín

Comencem els anys 20 del segle XXI en tertúlia amb la Silvana Vogt, veïna de Sant Just, llibretera nascuda a Argentina que ha escrit "La mecànica de l'aigua" en català.

Ella explica així el seu pas pel Pati Blau:

"Escriure és un acte solitari. T’has enfrontar als dubtes: si la història és prou potent i universal com per afegir un llibre més al món, si la llengua sona bé, si fas justícia a l’eina amb què treballes, els mots, el ritme, el significat, el treball dels personatges per tal que siguin persones i no ninots que un escriptor fa servir per dir les seves coses… Si trobes les respostes i escrius el llibre i tens sort, un dia et conviden al Pati Blau i et trobes gent que t’escolta amb una atenció que et commou i et renova els vots que vas fer el dia que vas triar ser escriptora: donar-ho tot perquè és per aquesta gent i per aquesta mena de lectors que escrius. El vi, Boires, la llibreta amb el detall de la coberta del llibre, la gent atenta a la tertúlia, la Carme fent la ressenya de la novel·la, la complicitat… El Pati Blau és la mena de lloc on la gent que escriu, i la gent que llegeix, troba una llar on fer crepitar les paraules. Gràcies per la companyia en el solitari viatge de la lectura."

Gràcies per escriure i per compartir-ho amb nosaltres!

27 de juny de 2019

Foto: Montserrat Jacas

Al Pati Blau de juny ens hem evadit amb un doblet d'Eves. Programa doble: Eva Piquer, periodista i escriptora i Eva Armisén, il·lustradora.Ens han parlat d'Evasions, el seu llibre conjunt que ens permet una sèrie d'escapades mentals en aquest espai de dubtes i reflexions.L'Eva Piquer ens ho diu així:

"A Montserrat Abelló li hauria agradat tenir una casa amb vistes. "Però m'acontento veient un retall de cel i ja està", em va dir un dia que la vaig anar a entrevistar al seu pis del carrer Calvet de Barcelona. Tenia més de noranta anys i encara treballava moltes hores, traduint. Era una dona positiva i vital que estava connectada amb les noves generacions: "El món de la gent gran no ha estat mai el meu món –confessava–. Si penso en gent gran, penso en la meva mare, no pas en mi. Sempre he tingut amics joves. Ara fins i tot escric molts poemes d'amor, perquè el sentiment el tinc igual que abans. Fer-se gran no et fa veure les coses de manera diferent. Avui no aniré corrent pel carrer perquè no puc i tampoc no en tinc ganes, però en el fons sóc la mateixa de sempre".

En aquell poema dedicat a Virginia Woolf, l'amiga Abelló deia que tothom ha de tenir la seva cambra: "I un pati blau/ on passejar els seus dubtes". Doncs bé, des d'ara l'Eva Armisén i jo mateixa sabem que a Esplugues n'hi ha un, de pati blau, on es passegen dubtes, paraules i, sobretot, moltíssima complicitat. Ens hi vam sentir tan ben acollides que encara hi seríem. La Carme Porta és una d'aquelles amfitriones que tenen el poder de fer sentir com a casa fins i tot als introvertits com jo.

«Evasions» és un llibre il·lustrat que ens empeny a trobar recers que ens protegeixin i ens ajudin a seguir endavant. En aquest sentit, crec que el Pati Blau d'Esplugues és un recer magnífic. Gràcies per tot i per tant."

30 de maig de 2019

Foto: Montse Jacas

El 30 de maig la Laura Pinyol ens va portar el risc. El seu primer llibre que porta per títol “El risc més gran” i que va compartir amb nosaltres, un vi blanc i un aiguardent de Prat de comte que vam prendre amb veïnes i veïns tot havent sopat.

La Laura ens ho explica:

“El Pati Blau és un jardí antic, dels de les cases antigues, amb vistes, amb històries per dintre i de cara enfora. Participar a la tertúlia del Pati Blau és això, entrar i sortir d'una atmosfera única i singular, un lloc idíl·lic on retrobar gent, conèixer-ne de nova a través de les trames de vides alienes i sortejar les casualitats. Gràcies per deixar-me formar part d'aquesta xarxa d'escriptores i dones solidàries que s'escolten entre sí.”

31 de gener de 2019

Foto: Montserrat Jacas

La Sílvia Bel Fransi repeteix a la nostra tertúlia i vol deixar-nos anar petjada amb aquest text

"Deixar-se anar a Pati Blau sempre és fàcil. És com arribar al replà de l'escala i que els veïns et vagin obrint totes les portes: primer la del carrer, després la de l'ascensor i, finalment, la del replà de casa.

Deixar-se anar al Pati Blau és com treure's les botes de carrer i abrigar-se amb les sabatilles de llana.

Aquesta era tercera o quarta que acollien les parets de Hansel i Gretel de la torre del Jardinet d'Esplugues (jo li'n dic així) i ja sabia què m'esperava: família de lletraferides o, simplement, de ferides que troben aixopluc en les paraules; bon vi i bon parmesà; ulls tímids i orelles expectants.

Vam conversar del meu darrer poemari "Deixar anar", de com podem sostenir-nos a nosaltres mateixes i dels acords a què arribem per aplanar-nos el dolor. Amb la conversa a taula i just abans d'encetar el sopar, vam acabar la tertúlia debatent sobre què és més intens: Sentir nostàlgia o pena?

Per si de cas, i abans que m'agafi un atac de nostàlgia d'aquí uns quants anys, recordeu tornar-me a convidar.

Salut i versos!"

Gràcies per ser-hi i per les teves paraules Sílvia!

22 de novembre de 2018

    Foto i muntatge: Montserrat Jacas

La Victòria Lovaina  va visitar el Pati Blau amb la suavitat d'una gata, amb el seu llibre "Pell de gat".

Va anar desgranant, rellegint, parlant i amb un tast de "Celístia" un vi de Coster del Segre amb que vam maridar la seva obra.

Al seu pas ens va voler deixar aquestes paraules:

"No havia estat mai a Esplugues. La primera vegada fou el 22 de novembre de l’any passat. L’objectiu: visitar el Pati Blau.

Mai no havia sentit a parlar d’aquest col·lectiu, ni sabia, per descomptat, la feina què hi feien. La meva sorpresa va ser saber que volien parlar de “Pell de gat”, una novel·la que m’estimo molt i que ja fa uns quants anys que està editada. I va ser una grata sorpresa perquè a les dones que escrivim, i que a més ho fem en català, aquests moments sempre són escadussers.

I allà, en aquella casa encantadora, al mig d’aquell parc, em vaig trobar un col·lectiu amb iniciatives culturals i que, entre altres activitats, conviden a dones que escriuen en català, unes dones sovint invisibles, a parlar de la seva obra. I vam conversar de manera plàcida, acollidora i càlida al voltant del meu llibre, amb una anàlisi molt oportuna. I també vam parlar dels meus projectes futurs i de la literatura en general. I amb això no va acabar aquella vetllada perquè el tast d’un vi -Celistia Terra, dels costers del Sió-, vinculat molt encertadament amb la meva obra, va fer d’aquell vespre una delícia.

Encara va haver-hi el sopar final en què la conversa va brollar i es va expandir al voltant de la situació política actual. Un consol sentir persones tan properes, que estimen la cultura, que estimen el país."

22 de març de 2018

La poeta Mireia Calafell va venir a la tertúlia al març. Era el mes adeqüat per ella, després de l'eclosió de la Vaga Feminista d'enguany.

Ens va regalar poemes inèdits i va ser generosa. Volem tenir viu el record de la tertúlia i esperem que a ella també li quedi.

Així ens explica el que va viure al Pati Blau:

"Hi vaig anar sense saber què m’esperava. Em feia il·lusió anar a Esplugues, perquè no hi havia recitat mai abans, malgrat que Esplugues forma part de les ciutats que estimo, encara que sigui indirectament, perquè estimo gent que hi ha crescut. Un cop allà em va sorprendre l’espai, però sobretot el caliu i la cura amb què estava tot organitzat. Havien fet fins i tot punts de llibre  per a l’ocasió! Tal i com els vaig dir, “sembla que hi hagi una institució potent al darrera”. I no, no hi ha cap institució potent, hi ha persones amb ganes, amb moltes ganes i entusiasme, que és sempre millor. De fet el Pati Blau són persones. Un grup de persones amb les qui vaig compartir lectures i fins i tot algun dels dubtes que tinc amb poemes inèdits. Un grup de dones –i homes– de diferents edats i trajectòries que van saber fer allò que sembla que hauria de ser fàcil però no ho és: acollir qui ve de fora. Gràcies per acollir-me, per tant, i gràcies sobretot per aquell sopar post-lectura. Qui pogués ser la vostra veïna per formar part d’això que sou i aconseguiu! I és que són tan necessàries les hores de pati, capaces de posar una en pausa el temps i omplir les hores de veus –de dones!"

Un regal de la Mireia per l'Abril Literari

L'Hora Violeta a  la PeriòdicaTV