Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mireia Bofill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mireia Bofill. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 d’octubre del 2019

24 d'octubre de 2019


Hem començat la 6ª temporada de tertúlies del Pati Blau amb la nostra estimada, admirada i recordada Montserrat Abelló.Ella ens va posar el cuc del Pati Blau, el cuc dels dubtes que havíem de passejar i per això voliem dedicar-li una de les nostres tertúlies.

Mireia Bofill, la seva filla, que és traductora i feminista va venir a presentar-nos qui era la seva mare i a acostar-nos a la seva obra.

La Mireia ho explica així:

"La mare sempre deia que no posava títol als seus poemes per no condicionar-ne la lectura i que cadascuna o cadascú se'ls pogués fer seus des de les seves pròpies vivències. Perquè –i això ho afegeixo jo, encara que tampoc és una idea nova- l’obra artística, poema, pintura, simfonia, només adquireix ple sentit quan és llegida, contemplada o escoltada. I el retorn de qui la rep estableix un vincle amb qui l’ha creada. Un vincle que, en el cas de la Montserrat Abelló, penso que va ser molt important per estimular-la a escriure i, sobre tot, a publicar.

Encara que escriu per necessitat de donar sortida a vivències molt íntimes, de fet, si mirem la seva trajectòria, el seus períodes més prolífics coincideixen amb els moments en què té lectores, interlocutores, amigues amb qui estableix relació. Primer a l’exili xilè i després aquí a Barcelona en l’entorn del moviment feminista i amb les companyes del Comitè d’Escriptores del Pen Club, que ella va fundar amb Maria Mercè Marçal.

I això, cultivar la relació entre autores i lectores, i també lectors, és justament el que feu a les vostres tertúlies del Pati Blau, tot creant un espai que permet que neixi quelcom de nou. La lectura en veu alta dels poemes, l’emoció compartida a través de les mirades i els somriures, les raons íntimes de la tria que cadascuna o cadascú en fa, expressades o tàcites, ens ajuden a eixamplar la pròpia mirada. Així ho vaig viure aquella vetllada de tardor.

Gràcies per convidar-me i per la magnífica acollida (inclòs el sopar i el vi, boníssim, que també són cultura compartida).

I gràcies per mantenir aquest espai dedicat a les escriptores."