.jpeg)
Aquest mes de maig la Meritxell Benedí ha vingut a parlar-nos de la seva primera novel·la: La Bassa
El Tast ens va maridar l'obra amb un Comptaovelles que ens va agradar molt.
L'autora ens deixa aquest testimoni del seu pas pel Pati Blau.
"La literatura, el vi i la bona conversa són dels millors plaers que ens dona la vida.
Parlar de La bassa al Pati Blau ens va permetre explorar literàriament per què les dones aguantem relacions abusives, el tema principal de la novel·la."
Gràcies al Pati Blau, i amb l’excusa de L’ànima separada del cos, hem pogut compartir una conversa honesta i propera sobre violències i altres mals del nostre temps (i de ben antic). Un cop més, m’hi he sentit com a casa. Heu aconseguit crear un petit oasi, un parèntesi en el dia a dia farcit de soroll i amb molt pocs moments per a l’escolta.
Espero que la tertúlia us hagi despertat també una mica de curiositat per la protagonista de la novel·la, l’Elisa Blanch. Perquè les dones fortes sou una font inesgotable d’inspiració, a la literatura i a la vida real.
La Gemma Pasqual és una escriptora prolífica als Països Catalans en la literatura juvenil. Fa temps va venir al Pati Blau amb la seva Xènia. Actualment és vicepresidenta d'Acció Cultural del País Valencià. També va fer ha fet assaig d'investigació -Torturades- i aquesta novel·la que ens presentà a la darrera tertúlia.
Sempre ens ha vingut a veure i presentar-les. Gràcies Gemma! Ella ens explica la darrera tertúlia així:
"Al Pati Blau hem compartit una vetllada intensa i emocionant parlant de La puta i la santa, de la força de les dones, de feminisme i de tot allò que hem callat massa temps. En aquest espai que és casa, les paraules tenen pes i les veus silenciades troben espai per ser escoltades.
Gràcies per una trobada tan poderosa, maridada amb un vi que, com les històries compartides, escalfa i acompanya."
La Margarida Aritzeta va venir al Pati Blau amb la seva nova novel·la que parteix d'una recerca genealògica. Ens explica això del seu pas pel Pati Blau.
El darrer dijous de maig de 2024 vam parlar de
la meva novel·la Les dones del lli al Pati Blau, al casal Espluga Viva d’Esplugues de Llobregat. La Carme Porta va fer els honors de la trobada i va
parlar de les impressions que li havia causat la novel·la, fins al punt que
mentre la llegia al metro havia estat a punt més d’un cop de saltar-se la
parada, mentre entre tots els assistents tastàvem un vi negre de la Terra Alta,
que maridava perfectament amb la història que teníem a les mans.
El vi era Secrets de mar, un cupatge de
garnatxa i carinyena, que ens va acompanyar fins a la vall de l’Errezil, a
Guipúscoa, on passaven els fets que contava el llibre ara fa més de
quatre-cents anys.
Vam parlar dels motius que m’havien portat a
escriure aquesta novel·la, de base real, quan resseguia el cognom dels Aritzeta
pels arxius i m’havia trobat l’any 1643 amb un nen, Domingo Aritzeta, que tenia
tres mares, la que l’havia portat a batejar i li havia donat el nom de la
família (que en realitat va resultar ser la seva tia paterna), la mare
adoptiva, que el va criar i fer gran (que era la muller legítima del seu pare,
que no podia tenir fills) i la mare biològica (que consta com a tal en el
document de casament del noi). Això em va portar a voler saber més coses
d’aquestes dones i a trobar molta informació sobre el món de les dones d’aquell
temps i les seves ocupacions.
Vam parlar de les dones del lli, que
treballaven el lli des de menudes, solteres, casades, fadrines, viudes, i fins
que es morien, que es trobaven a les tardes, sobretot a l’hivern, i filaven i
teixien juntes fins a la mitjanit. S’explicaven històries i el lli els donava
diners, recursos i, per tant, respecte en el món que vivien. Els van arribar a
dir bruixes. Però el lli les va empoderar i les va ajudar a crear llaços entre
elles, que no estaven soles amb les seves obligacions, les cures, les seves
quimeres, els seus desigs i els seus somnis. Un món de dones on també habitaven
els homes: alguns se les miraven en recel, altres les desitjaven, algun altre
n’estimava aquesta o aquella, encara que l’amor en aquells temps era una
paraula buida, perquè les famílies eren qui decidien els emparellaments i els
casoris. Vam discutir d’això i d’allò, de com ens semblava tan lluny i alhora,
en molts aspectes, aquelles dones eren tan a prop i tan modernes.
Va ser una vetllada de preguntes i respostes,
comentaris, amistat i bon vi solidari. Gràcies per convidar-m’hi.
Aquest mes d'octubre comença la nova temporada de El Pati Blau... celebrant també el 10e aniversari del primer llibre que vam presentar.
10 anys d'un projecte pensat per donar visibilitat a les dones que escriuen en català i per apropar els seus llibres a la ciutadania d'Esplugues tot fent tertúlia maridada amb una copa de vi, gentilesa de l'Espai gastronòmic El Tast.
Ella ens fa aquest retorn:
"Vaig venir per primera vegada al Pati Blau la tardor del 2016, just quan feia dos anys que havia iniciat el seu camí, i hi he tornat la primavera del 2023. M’ha fet il·lusió poder tornar-hi, perquè guardava un record molt bo d’aquell primer cop. Llavors m’he adonat que el Pati Blau ja té nou anys, i és a prop de complir una dècada.
Nou anys de tertúlies literàries (amb una pandèmia inclosa) aviat és dit, però, si ens aturem a pensar-ho, aquesta continuïtat i supervivència tenen una importància crucial per tot el que representen. En els darrers anys, han aparegut alguns clubs de lectura feministes o on es promou la literatura feta per dones, però el 2014 el Pati Blau en va ser pioner. I amb la particularitat que se centrava –i se centra- en autores que escriuen en català. En un país on la cultura acostuma a ser maltractada, situada sempre en un segon pla desenfocat, que el Pati Blau segueixi organitzant les seves tertúlies mensuals amb la mateixa embranzida que quan va començar, si no més, el converteix en un espai excepcional i únic.
Felicitats, doncs, per la feina feta i que tinguem molts anys de Pati Blau! "
Gràcies Sandra!
El 23 de febrer porta a la memòria un intent de cop d'estat. El llibre d'Imma Cabré Homet "Impost de sang" ens fa memòria un segle enrere i va ser un llibre i una tertúlia més que adequada al moment.
El Tast va maridar el llibre amb un vi D.O Pla de Bages enorme "Més que paraules" de fet la novel·la està entre el gènere històric i la novel·la negra.
Era un dia plujós de febrer i la tertúlia va ser estupenda.
La Imma Cabré ens diu això del seu pas pel Pati Blau:
Havia sentit parlar del Pati Blau i quan veia a xarxes socials totes les autores que hi passaven, pensava que a mi també m’agradaria anar-hi algun dia. I finalment hi he anat aquest mes de febrer amb el meu Impost de sang, maridat amb un vi del Bages, Més que paraules.
M’hi ha acollit un grup de gent maca i hem pogut parlar de lluites socials, de la mort de la classe mitjana, de l’empremta del franquisme, d’història i de literatura, del que va ser i del que podia haver estat... Moltes gràcies per convidar-m’hi.
I una petita confessió: orgull i honor de formar part de la llista de dones que han passat pel Pati Blau tots aquests anys.
Moltes gràcies Imma
