10 de març de 2022

La Txell Feixas Torras ens va acompanyar el mes de març amb les seves "Dones Valentes" va ser una vetllada fantàstica, propera, de presa de consciència necessària... Ella ens ho explica així:

"Entrar al Pati Blau de l'Espluga Viva i fer-ho de la mà de Carme Porta -espai i dona que ens són referents- va ser tot un regal. Una cita en què, dins meu, m'acompanyaven com sempre totes les 'Dones valentes' que protagonitzen el llibre. Amb elles ben a prop i les persones que van voler sumar-se a la tertúlia per conèixer les seves històries de vida vam fer una estoneta de tribu. 

Per com està disposada la sala, que es va omplir creant una espècie de rotllana, vaig sentir una connexió amb Jinwar. Un poblat del Kurdistan iraquià només per a dones en què les casetes estan construïdes de manera circular per crear i protegir justament el pati interior. Allà i aquí, un espai comunitari sagrat que és refugi, zona de seguretat, lloc per compartir coneixement i punts de vista, on el més important és la vida petita que, al final, és la vida en majúscules. 

Un Pati Blau a Esplugues que amb aquest color em transportava a la Mediterrània que uneix les dues ribes, sovint tan pròximes i còmplices; d'altres tan llunyanes i desconegudes. Una trobada amb una energia potent on em sentia envoltada de mirades encuriosides i una escolta del tot activa. Un acte distès en què també vam celebrar-nos amb el millor maridatge de vi i formatge. 

Faig un brindis, doncs, per vosaltres, per aquesta iniciativa que ens deixa passejar els nostres dubtes pel vostre Pati Blau, d'on sortim -sens dubte- més sàvies i empoderades en aquesta lluita compartida. 

Shukran iktir."

Gràcies a tu Txell!

27 de gener de 2022

 

La Rosa Vendrell va venir al Pati Blau a desplegar les seves ales i energia amb el seu llibre Enlaira les ales

Ens explica així el que va ser:

"Venir al Pati Blau és un privilegi i una experiència enriquidora! 

Un públic interessat, de ment oberta i amb ganes de tertúlia, sense presses. 

L’organització té cura de tots els detalls: punt de llibre de record, llibreteta per prendre notes per al proper llibre amb el cartell de l’acte a la portada, copes de vidre per degustar el vi seleccionat, fruits secs per picar, les parets de color blau turquesa, les cadires al voltant de les taules rodones, la taula parada amb els llibres on es fa la presentació de l’autora convidada. Envoltades del cartells de tots els “patis blaus” t’adones de la constància i del llarg recorregut d’aquesta proposta de trobades literàries. Se’m fa difícil dir quin detall pot mancar. Cap ni un. 

Venir per segona vegada com a convidada, m'ha fet molta il·lusió! SI us he engrescat i alegrat la vetllada, amb ganes de més, ja ha estat un èxit!! Gràcies per llegir-me! Jo enlairo, tu enlaires, nosaltres enlairem les ales!!"

17 de Setembre del 2020

 Després d'un llarg parentesi, degut a la pandèmia de COVID, confinament i quotes de presencialitat en els espais, vam reprendre el Pati Blau aquest setembre.

La Festa Major d'Esplugues no podia celebrar-se en tota la seva grandària i vam decidir fer una sessió online.

Vam recuperar el llibre d'Isabel Segura "Els viatges de Clotilde" que ens desvetlla un personatge apassionant i vam tenir aquest diàleg amb l'autora, a qui agraïm el seu temps i la seva obra.

No us el perdeu!

27 de febrer de 2020

Foto: Joan Sanagustín

La Begonya Garcia-Carterón va venir a la tertúlia amb La muntanya maleïda i ens envia aquest text:

"Fer Pati Blau

Fer pati: no hi ha res que m’agradi més. I fer pati al Pati Blau, a més, té premi. La bona tertúlia està garantida, amb la literatura com a epicentre i envoltada d’amigues, conegudes i cares noves. 

Vaig anar l’últim dijous de febrer i no era el primer cop que ho feia: ja havia estat, fa uns tres o quatre anys, per parlar de la meva primera novel·la El barri del sorral’ I que em tornessin a convidar per parlar de La muntanya maleïda va ser tot un regal, perquè, a més, em van fer saber que m’estimen, no només com a autora sinó també com a persona. Per arrodonir-ho, vam maridar la tarda amb un vi deliciós i amb un nom que no té preu i que ho defineix tot: Més que paraules.

Però el pati, al Pati Blau, no el vaig fer jo, ni tampoc el fan la resta d’autores catalanes a les que conviden amb una periodicitat mensual: el pati el fan les organitzadores i les assistents, la seva passió per les lletres catalanes, la seva curiositat i el seu coratge. Gràcies a elles, les nostres històries segueixen tenint vida anys després d’haver estat publicades, les personatges poden lluir-se en comunitat i la literatura segueix fluint. Gràcies a totes les que formeu el Pati Blau autores com jo trobem el sentit al que escrivim i ens sentim vives."

30 de gener de 2020

Foto: J. Sanagustín

Comencem els anys 20 del segle XXI en tertúlia amb la Silvana Vogt, veïna de Sant Just, llibretera nascuda a Argentina que ha escrit "La mecànica de l'aigua" en català.

Ella explica així el seu pas pel Pati Blau:

"Escriure és un acte solitari. T’has enfrontar als dubtes: si la història és prou potent i universal com per afegir un llibre més al món, si la llengua sona bé, si fas justícia a l’eina amb què treballes, els mots, el ritme, el significat, el treball dels personatges per tal que siguin persones i no ninots que un escriptor fa servir per dir les seves coses… Si trobes les respostes i escrius el llibre i tens sort, un dia et conviden al Pati Blau i et trobes gent que t’escolta amb una atenció que et commou i et renova els vots que vas fer el dia que vas triar ser escriptora: donar-ho tot perquè és per aquesta gent i per aquesta mena de lectors que escrius. El vi, Boires, la llibreta amb el detall de la coberta del llibre, la gent atenta a la tertúlia, la Carme fent la ressenya de la novel·la, la complicitat… El Pati Blau és la mena de lloc on la gent que escriu, i la gent que llegeix, troba una llar on fer crepitar les paraules. Gràcies per la companyia en el solitari viatge de la lectura."

Gràcies per escriure i per compartir-ho amb nosaltres!

22 de febrer del 2018

     Foto: Montserrat Jacas

La Pruden Panadés va ser al Pati Blau i del seu pas ens regala aquest microrelat. Vam estar parlant del seu llibre "Els cosins de Tarzán" que vam maridar amb el vi "Lo cometa".

Gràcies Pruden, per ser-hi i pel regal!

 “Las de Esplugas!”

Va ser quan vaig pujar al tren –l’últim del dia--, un tren d’aquells que sospites que ja ha sortit,  però no, més aviat sembla que t’estava esperant (!) que vaig recordar aquell avís que sentíem cada dia:

-      ...las de Esplugas!

i sortia un grup de noies abans d’hora perquè anaven en un autobús especial i petit, havien de tornar a casa,  lluny, a Esplugues. Encara és un enigma saber per quina raó  eren alumnes d’aquella escola, a tocar dels Josepets,  com també és una mica  enigmàtic  saber per què em van convidar, la gent del Pati Blau, a una de les seves tertúlies.

Em va afalagar molt que s’interessessin per un llibre que es va publicar fa cinc anys. Em va agradar el lloc, una torre com de “Jardí vora el mar” (es diu Vil·la Rosa o casa Termes)  però amb l’empremta Baden Powell; vaig brindar de gust  amb un vi de la Terra Alta que es diu “lo Cometa” i que lligava molt bé amb el llibre. Amb la conversa encetada, un parell de muntanyencs van travessar, silenciosos, un extrem de la sala portant, discretament , un martell d’escalada, amb un bec d’acer que delatava geleres d’alta dificultat. Em va fer sentir bé el despatx de la responsable, un-taulell-de-vida , i el rètol que demanava tocar el piano amb clemència.

La Carme va llegir, la conversa es va disparar, jo també vaig llegir en veu alta, vam parlar de la infància, dels records  i dels nens esquerrans.  Tot estava  preparat amb molta cura,  vaig descobrir coses del poble d’on venien aquelles les noies d’ Esplugues.

Vaig celebrar el somriure incombustible  de la Carme,  l’excel·lent atmosfera lectora, el sopar  i que algú m’agraís la puntualització preliminar: “no sóc una escriptora, això vol molt de temps …”

I m’agrada aquest  nom  blau i el pati ple de dubtes."

25 de gener del 2018

Foto: Josep Maria Porta










El passat mes de gener vam estrenar l'any de les tertúlies del Pati Blau amb "El càstig" de Maria Dolors Farrés. Vam maridar l'obra amb un Montsant que ens va oferir El Tast d'Esplugues i vam tenir una vesprada entranyable. La Maria Dolors ens ho explica així:

"Vàreu començar essent cares del tot desconegudes i, en acabar el sopar ja semblava que us coneixia de molt temps enllà. Quina acollida em vau donar, al vostre magnífic Pati Blau! No l’oblidaré mai! Era hivern, però la vostra calidesa el va suavitzar fins a fer-lo primavera.

Em vau donar l’oportunitat d’explicar-me i també em vau permetre que se m’il·luminessin els ulls interiors en llegir-vos algun fragment d’aquesta meva última novel·la, El Càstig, de publicació personal.

La trobada va començar ja regada amb vi deliciós, un Santes negre del 2016, diví Portal del Montsant! Mercès al Tast per aquest patrocini tan plaent. Quina manera millor d’entrar en matèria, que assaborint una beguda escollida expressament per a l’ocasió? Quina idea més original i encertada! Faig un brindis per la trobada, “que els déus de l’ample univers escoltin el meu clam: visca la literatura, visca l’art, visca Catalunya!”

Mil gràcies a Carme Porta i a totes les altres persones que em vau acompanyar en el darrer dijous del mes de gener, el dijous més entranyable i fructífer que em podia imaginar... 

Abraçades d’amiga i de fidel seguidora del Pati Blau a partir d’ara."

23 de febrer del 2017

La Rosa Vendrell ens va visitar per presentar-nos Algèria i parlar del seu llibre Algèria sense pors. Vivències d'una viatgera nòmada.

Aquest és el relat que ens deixa del seu pas pel Pati Blau:

"El Pati Blau. Un espai acollidor amb una gent interessada per la cultura a través dels llibres d'autores. Un format senzillament funcional i participatiu. Presentació de l'autora per part de la Carme Porta, unes paraules de l'autora sobre el llibre, en el meu cas un llibre de vivències viatgeres en un país tan proper com desconegut, Algèria. Com sempre faig, he decorat l'espai amb mocadors de colors, vestits, fotografies, mapes, regals de les families, perquè només entrar al "pati" el públic ja viatgi amb mi. Marxar a Algèria dos dies després d'aquest acte, va afegir un plus de passió a les meves paraules. 

Estic molt contenta dels llibres venuts i de la participació de la gent en la tertúlia posterior. La televisió d'Esplugues i les fotos de la Montserrat Jacas van donar més relleu a l'acte i van apropar la gent d'aquest país del nord d'Àfrica i sud de la Mediterrània.El detall de penjar imatges de l'exposició sobre el patrimoni d'Algèria va ser tot un detall. El llibre Algèria sense pors és només el meu granet de sorra a l'acostament de les dues ribes d'un mar que ens sentim més nostre que seu. El sopar compartit afavoreix les confessions i possibilita respostes ajornades abans per manca de temps... 

Gràcies per convidar-m'hi!!"

La Rosa i el Pati Blau a Tele Estudi Esplugues