dijous, 25 d’abril de 2019

28 de març del 2019



    Fotos: Montserrat Jacas

La Rosa Maria Arrazola va visitar el nostre Pati Blau el mes de març amb el seu poemari Buit de març que vam maridar amb El petit carlania, un vi D.O Conca de Barberà que ens ofereix cada tertúla El Tast, espai gastronòmic.

Ens va deixar aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau:

Recordo el dia en què l’Enric Viladot em va dir al despatx de l’editorial si em venia de gust anar a la tertúlia del Pati Blau   a presentar-hi el Buit de març. Del lloc, n’havia sentit a parlar perquè a les xarxes havia descobert els post de diverses amigues poetes que hi havien recitat i tenia la sensació que era un espai on s’hi rebia calidesa i que, a més, s’estava erigint com un dels focus de referència pel que fa a la difusió cultural, literària i poètica de l’àrea metropolitana de la gran ciutat.

No em vaig equivocar. Era el primer cop que passejava per Esplugues a peu, em va sobtar l’entorn, els jardins de la casa, que ara són un parc; l’edifici que es mantenia viu entre els blocs de ciment moderns i freds, però sobretot em va sobtar la gent. Em vaig trobar amb un col·lectiu agosarat que conviden a dones escriptores, que escriuen en català i que ofereixen aquest espai blau per conversar de tot una mica: de llibres, de la vida, dels projectes futurs.

Vaig poder llegir poemes reivindicatius sobre les dones que omplen el buit del meu llibre celebrant que era el mes de març i vaig aprofitar també per recitar per primer cop poemes del encara llibre inèdit, 900kmque espero que vegi la llum ben aviat.  En especial, però, vaig sentir l’emoció als ulls del públic i em vaig endur abraçades que deso amb cura.

El vespre va acabar amb un sopar preparat per aquesta colla de gent fantàstica, on vam parlar de dones, d’escola i cultura, de barris, de gralles, de festes, de groc i llibertat, mentre maridàvem la il·lusió i la lluita amb EL PETIT CARLÀNIA que ens va oferir l’espai de Tast.
No cal dir que us ho agraeixo tot, en especial a la Carme Porta, que duia el meu llibre ple d’anotacions a llapis (que em van agradar molt) i que van servir per fer una magnífica anàlisi de la meva obra. No cal dir tampoc que m’agradarà tornar a venir algun dia, si a vosaltres us ve de gust.

Només afegir que aquest lloc blau l’heu de conèixer, perquè hi passen coses que deixen petjada, que ajuden a fer la història petita més amable. I la història petita, fa la gran.


dilluns, 4 de febrer de 2019

31 de gener de 2019


Foto: Montserrat Jacas

La Sílvia Bel Fransi repeteix a la nostra tertúlia i vol deixar-nos anar petjada amb aquest text

"Deixar-se anar a Pati Blau sempre és fàcil. És com arribar al replà de l'escala i que els veïns et vagin obrint totes les portes: primer la del carrer, després la de l'ascensor i, finalment, la del replà de casa.

Deixar-se anar al Pati Blau és com treure's les botes de carrer i abrigar-se amb les sabatilles de llana.

Aquesta era tercera o quarta que acollien les parets de Hansel i Gretel de la torre del Jardinet d'Esplugues (jo li'n dic així) i ja sabia què m'esperava: família de lletraferides o, simplement, de ferides que troben aixopluc en les paraules; bon vi i bon parmesà; ulls tímids i orelles expectants.

Vam conversar del meu darrer poemari "Deixar anar", de com podem sostenir-nos a nosaltres mateixes i dels acords a què arribem per aplanar-nos el dolor. Amb la conversa a taula i just abans d'encetar el sopar, vam acabar la tertúlia debatent sobre què és més intens: Sentir nostàlgia o pena?

Per si de cas, i abans que m'agafi un atac de nostàlgia d'aquí uns quants anys, recordeu tornar-me a convidar.


Salut i versos!"

Gràcies per ser-hi i per les teves paraules Sílvia!

dilluns, 14 de gener de 2019

22 de novembre de 2018

    Foto i muntatge: Montserrat Jacas


La Victòria Lovaina  va visitar el Pati Blau amb la suavitat d'una gata, amb el seu llibre "Pell de gat".

Va anar desgranant, rellegint, parlant i amb un tast de "Celístia" un vi de Coster del Segre amb que vam maridar la seva obra.

Al seu pas ens va voler deixar aquestes paraules:

"No havia estat mai a Esplugues. La primera vegada fou el 22 de novembre de l’any passat. L’objectiu: visitar el Pati Blau.

Mai no havia sentit a parlar d’aquest col·lectiu, ni sabia, per descomptat, la feina què hi feien. La meva sorpresa va ser saber que volien parlar de “Pell de gat”, una novel·la que m’estimo molt i que ja fa uns quants anys que està editada. I va ser una grata sorpresa perquè a les dones que escrivim, i que a més ho fem en català, aquests moments sempre són escadussers.
I allà, en aquella casa encantadora, al mig d’aquell parc, em vaig trobar un col·lectiu amb iniciatives culturals i que, entre altres activitats, conviden a dones que escriuen en català, unes dones sovint invisibles, a parlar de la seva obra. I vam conversar de manera plàcida, acollidora i càlida al voltant del meu llibre, amb una anàlisi molt oportuna. I també vam parlar dels meus projectes futurs i de la literatura en general. I amb això no va acabar aquella vetllada perquè el tast d’un vi -Celistia Terra, dels costers del Sió-, vinculat molt encertadament amb la meva obra, va fer d’aquell vespre una delícia.
Encara va haver-hi el sopar final en què la conversa va brollar i es va expandir al voltant de la situació política actual. Un consol sentir persones tan properes, que estimen la cultura, que estimen el país."

dilluns, 3 de desembre de 2018

25 d'octubre de 2018



















Foto: Montserrat Jacas


L'inici de la cinquena temporada del Pati Blau el fem de la mà de Jenn Diaz, una del es autores que més relevància ha tingut els darrers anys.

Parlem del seu llibre Vida Familiar que maridem amb un vi de garnatxa negre ssssh DO Montsant.

La Jenn ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau

"Molt sovint els clubs de lectura, i en especials aquells que estan plens de dones —és a dir, la immensa majoria— d’una forma natural o pretesa, acaben esdevenint clubs de conversa, si els podem dir d’alguna manera. 

La literatura dóna peu a parlar d’altres coses que escapen dels llibres, i és l’excusa perfecta per poder obrir debats i reflexions que la vida quotidiana no ens permet. El Pati Blau és exactament aquest tipo de club de lectura: un espai de confiança en què parlar de tot allò que ens provoqui la literatura... però la literatura és només el punt de partida. 

Aquell vespre, a més, vaig conéixer la veïna de la meva mare quan era petita i vivia a Pubilla Cases. La literatura, com dic, és només el punt de partida de moltes altres històries."

dimarts, 3 de juliol de 2018

28 de juny de 2018


Foto: Montserrat Jacas

Anem tancant la 4ª temporada. Hem fet la darrera tertúlia abans de la cloenda que farem als jardins de Pons i Termes.

La Fúlvia Nicolàs va venir a presentar "Les Fusterianes" és una de les cent quaranta autores i va ser una vetllada fantàstica. Ella ens ho expressa així:


"Quina fantàstica experiència la del Pati Blau: una sala acollidora, una agradable parròquia d'amigues i amics de les lletres, una organitzadora entusiasta i una conversa interessant -però relaxada- al costat d'una copa de vi. 

Jo hi vaig ser el 28 de juny de 2018, presentant Nosaltres les fusterianes amb la Carme Porta. La pluja tempestuosa que queia al carrer  ens va fer témer que ningú gosaria acostar-se,  però sembla que la gent d'Esplugues és molt valenta. 

A un quart de nou, més d'una dotzena de lectores i lectors esperaven que comencèssim la sessió amb l'oïda ben atenta i la copa plena -que bo, el Ras i curt- , disposades no només a escoltar, sinò a participar de la conversa. I ben bé que va ser interessant, plena d'aportacions i consideracions que anaven enriquint allò que la Carme i jo explicàvem.  

M'hi vaig sentir còmoda des del primer moment, i em sembla que no vaig ser l'única: parlàvem, rèiem i beviem sense esforç aparent, com apadrinats per un Fuster benevolent, divertit -allà on sigui- per les nostres particulars interpretacions del seu missatge. Gràcies a tots els que m'ho vau fer tan fàcil i tan plaent. Ja ho sabeu: sempre a la vostra disposició. "

Gràcies Fúlvia per acompanyar-nos!

divendres, 1 de juny de 2018

24 de maig del 2018

     Foto: Teresa Costa-Gramunt

La Teresa Costa-Gramunt va venir al Pati Blau carregada d'energia i poesia. Va ser una vetllada dolça i profunda que ella ens explica així:


Record de la vetllada que va tenir lloc a L’Espai El Pati Blau

De la mà de Carme Porta, el passat dia 24 de maig de 2018 vaig ser convidada per l’Espai El Pati Blau que té la seva seu a l’Espluga Viva, a parlar del meu darrer llibre de poemes publicat, Mans, còdols, el cel (Editorial Gregal). Amb una fantàstica introducció de la lectura que n’havia fet Carme Porta (gràcies, Carme!), tot seguit vaig anar desgranant davant d’un públic molt atent les circumstàncies i motius que m’havien dut a escriure el llibre després d’un temps de dol per la mort del meu pare. Així, doncs, aquest és un llibre que va anar fluint a poc a poc com va madurant la fruita de l’arbre.

La poesia no és només una art, i potser de les més belles, sinó que també és una via de coneixement en sentit personal en primera instància, ja que la pràctica poètica ens atorga uns ulls més profunds a l’hora de mirar i sentir la realitat. En segona instància la poesia és una via de coneixement compartit des del moment en què es publica, es llegeix, es recita.

En aquest moment la poesia passa d’una mà a l’altra, del jo al tu, del jo al nosaltres. Aquell vespre presentadora, autora i públic vam comprovar en un ambient càlid, acollidor, com s’establia un diàleg harmoniós i ple del sentit dels poemes que vaig llegir en veu alta. Una experiència que tant va tocar l’àmbit intel·lectual com el sensible, una vivència d’aquelles que no s’obliden.

Agraeixo la filmació d’alguna d’aquestes lectures per a la televisió d’Esplugues, les fotografies que Montserrat Jacas va realitzar de la vetllada, els punts de llibre editats per a l’ocasió, el petit quadernet amb la imatge del cartell que anunciava l’acte... Presents que guardo tant en el meu arxiu com en el meu cor. Gràcies per convidar-me!

dimarts, 1 de maig de 2018

22 de març de 2018


La poeta Mireia Calafell va venir a la tertúlia al març. Era el mes adeqüat per ella, després de l'eclosió de la Vaga Feminista d'enguany.

Ens va regalar poemes inèdits i va ser generosa. Volem tenir viu el record de la tertúlia i esperem que a ella també li quedi.

Així ens explica el que va viure al 
Pati Blau:


"Hi vaig anar sense saber què m’esperava. Em feia il·lusió anar a Esplugues, perquè no hi havia recitat mai abans, malgrat que Esplugues forma part de les ciutats que estimo, encara que sigui indirectament, perquè estimo gent que hi ha crescut. Un cop allà em va sorprendre l’espai, però sobretot el caliu i la cura amb què estava tot organitzat. Havien fet fins i tot punts de llibre  per a l’ocasió! Tal i com els vaig dir, “sembla que hi hagi una institució potent al darrera”. I no, no hi ha cap institució potent, hi ha persones amb ganes, amb moltes ganes i entusiasme, que és sempre millor. De fet el Pati Blau són persones. Un grup de persones amb les qui vaig compartir lectures i fins i tot algun dels dubtes que tinc amb poemes inèdits. Un grup de dones –i homes– de diferents edats i trajectòries que van saber fer allò que sembla que hauria de ser fàcil però no ho és: acollir qui ve de fora. Gràcies per acollir-me, per tant, i gràcies sobretot per aquell sopar post-lectura. Qui pogués ser la vostra veïna per formar part d’això que sou i aconseguiu! I és que són tan necessàries les hores de pati, capaces de posar una en pausa el temps i omplir les hores de veus –de dones!"

Un regal de la Mireia per l'Abril Literari