dimarts, 7 d’abril de 2020

Lectures confinades




Ens ha arribat un virus estrany. La situació és certament surrealista. 

Estem tancades a casa fa dies. Fem esport, netegem, telettreballem, llegim... i volem compartir aquestes lectures.

Al nostre facebook hem començat a penjar vídeos i textos de recomanació. Seguiu-nos i envieu-nos les vostres recomanacions!



diumenge, 8 de març de 2020

27 de febrer de 2020

Foto: Joan Sanagustín

La Begonya Garcia-Carterón va venir a la tertúlia amb La muntanya maleïda i ens envia aquest text:

"Fer Pati Blau

Fer pati: no hi ha res que m’agradi més. I fer pati al Pati Blau, a més, té premi. La bona tertúlia està garantida, amb la literatura com a epicentre i envoltada d’amigues, conegudes i cares noves. 

Vaig anar l’últim dijous de febrer i no era el primer cop que ho feia: ja havia estat, fa uns tres o quatre anys, per parlar de la meva primera novel·la El barri del sorral’ I que em tornessin a convidar per parlar de La muntanya maleïda va ser tot un regal, perquè, a més, em van fer saber que m’estimen, no només com a autora sinó també com a persona. Per arrodonir-ho, vam maridar la tarda amb un vi deliciós i amb un nom que no té preu i que ho defineix tot: Més que paraules.

Però el pati, al Pati Blau, no el vaig fer jo, ni tampoc el fan la resta d’autores catalanes a les que conviden amb una periodicitat mensual: el pati el fan les organitzadores i les assistents, la seva passió per les lletres catalanes, la seva curiositat i el seu coratge. Gràcies a elles, les nostres històries segueixen tenint vida anys després d’haver estat publicades, les personatges poden lluir-se en comunitat i la literatura segueix fluint. Gràcies a totes les que formeu el Pati Blau autores com jo trobem el sentit al que escrivim i ens sentim vives."

diumenge, 16 de febrer de 2020

30 de gener de 2020

Foto: J. Sanagustín

Comencem els anys 20 del segle XXI en tertúlia amb la Silvana Vogt, veïna de Sant Just, llibretera nascuda a Argentina que ha escrit "La mecànica de l'aigua" en català.

Ella explica així el seu pas pel Pati Blau:


"Escriure és un acte solitari. T’has enfrontar als dubtes: si la història és prou potent i universal com per afegir un llibre més al món, si la llengua sona bé, si fas justícia a l’eina amb què treballes, els mots, el ritme, el significat, el treball dels personatges per tal que siguin persones i no ninots que un escriptor fa servir per dir les seves coses… Si trobes les respostes i escrius el llibre i tens sort, un dia et conviden al Pati Blau i et trobes gent que t’escolta amb una atenció que et commou i et renova els vots que vas fer el dia que vas triar ser escriptora: donar-ho tot perquè és per aquesta gent i per aquesta mena de lectors que escrius. El vi, Boires, la llibreta amb el detall de la coberta del llibre, la gent atenta a la tertúlia, la Carme fent la ressenya de la novel·la, la complicitat… El Pati Blau és la mena de lloc on la gent que escriu, i la gent que llegeix, troba una llar on fer crepitar les paraules. Gràcies per la companyia en el solitari viatge de la lectura."

Gràcies per escriure i per compartir-ho amb nosaltres!

dilluns, 9 de desembre de 2019

28 de novembre de 2019





















Fotos: Montserrat Jacas

Aquesta tertúlia és la segona que ens acompanya Maria Dolors Farrés ens acompanya en aquests sis anys de Pati Blau.

Va presentar-nos "El càstig", preqüela d'aquesta nova presentació. Vam maridar l'obra amb un vi que ens va oferir El Tast .

Ella ens ho explica així:

"He passat dues vegades pel Pati Blau, afortunada de mi. I les sensacions són semblats. En aquesta ocasió, però,  crec que encara em vaig emocionar més: hi portava el meu fill literari més estimat, la novel.la L'hora quieta... I el públic, que és un amor, va saber captar el meu entusiasme interior. Tothom va estar amabilíssim, generós, atent. 

Mil gràcies de nou per convidar-me i pel vi esplèndid amb què vam maridar la novel.la. El seu nom, Sssshhh... no podia ser més escaient. Vins del silenci enllaçats amb l'hora més quieta imaginable... Abraçades per a totes i tots".

dilluns, 28 d’octubre de 2019

24 d'octubre de 2019


Hem començat la 6ª temporada de tertúlies del Pati Blau amb la nostra estimada, admirada i recordada Montserrat Abelló.Ella ens va posar el cuc del Pati Blau, el cuc dels dubtes que havíem de passejar i per això voliem dedicar-li una de les nostres tertúlies.

Mireia Bofill, la seva filla, que és traductora i feminista va venir a presentar-nos qui era la seva mare i a acostar-nos a la seva obra.

La Mireia ho explica així:

"La mare sempre deia que no posava títol als seus poemes per no condicionar-ne la lectura i que cadascuna o cadascú se'ls pogués fer seus des de les seves pròpies vivències. Perquè –i això ho afegeixo jo, encara que tampoc és una idea nova- l’obra artística, poema, pintura, simfonia, només adquireix ple sentit quan és llegida, contemplada o escoltada. I el retorn de qui la rep estableix un vincle amb qui l’ha creada. Un vincle que, en el cas de la Montserrat Abelló, penso que va ser molt important per estimular-la a escriure i, sobre tot, a publicar.

Encara que escriu per necessitat de donar sortida a vivències molt íntimes, de fet, si mirem la seva trajectòria, el seus períodes més prolífics coincideixen amb els moments en què té lectores, interlocutores, amigues amb qui estableix relació. Primer a l’exili xilè i després aquí a Barcelona en l’entorn del moviment feminista i amb les companyes del Comitè d’Escriptores del Pen Club, que ella va fundar amb Maria Mercè Marçal.

I això, cultivar la relació entre autores i lectores, i també lectors, és justament el que feu a les vostres tertúlies del Pati Blau, tot creant un espai que permet que neixi quelcom de nou. La lectura en veu alta dels poemes, l’emoció compartida a través de les mirades i els somriures, les raons íntimes de la tria que cadascuna o cadascú en fa, expressades o tàcites, ens ajuden a eixamplar la pròpia mirada. Així ho vaig viure aquella vetllada de tardor.

Gràcies per convidar-me i per la magnífica acollida (inclòs el sopar i el vi, boníssim, que també són cultura compartida).

I gràcies per mantenir aquest espai dedicat a les escriptores."


dilluns, 22 de juliol de 2019

27 de juny de 2019



Foto: Montserrat Jacas


Al Pati Blau de juny ens hem evadit amb un doblet d'Eves. Programa doble: Eva Piquer, periodista i escriptora i Eva Armisén, il·lustradora.Ens han parlat d'Evasions, el seu llibre conjunt que ens permet una sèrie d'escapades mentals en aquest espai de dubtes i reflexions.L'Eva Piquer ens ho diu així:

"A Montserrat Abelló li hauria agradat tenir una casa amb vistes. 
"Però m'acontento veient un retall de cel i ja està", em va dir un dia que la vaig anar a entrevistar al seu pis del carrer Calvet de Barcelona. Tenia més de noranta anys i encara treballava moltes hores, traduint. Era una dona positiva i vital que estava connectada amb les noves generacions: "El món de la gent gran no ha estat mai el meu món –confessava–. Si penso en gent gran, penso en la meva mare, no pas en mi. Sempre he tingut amics joves. Ara fins i tot escric molts poemes d'amor, perquè el sentiment el tinc igual que abans. Fer-se gran no et fa veure les coses de manera diferent. Avui no aniré corrent pel carrer perquè no puc i tampoc no en tinc ganes, però en el fons sóc la mateixa de sempre".

En aquell poema dedicat a Virginia Woolf, l'amiga Abelló deia que tothom ha de tenir la seva cambra: "I un pati blau/ on passejar els seus dubtes". Doncs bé, des d'ara l'Eva Armisén i jo mateixa sabem que a Esplugues n'hi ha un, de 
pati blau, on es passegen dubtes, paraules i, sobretot, moltíssima complicitat. Ens hi vam sentir tan ben acollides que encara hi seríem. La Carme Porta és una d'aquelles amfitriones que tenen el poder de fer sentir com a casa fins i tot als introvertits com jo.

«Evasions» és un llibre il·lustrat que ens empeny a trobar recers que ens protegeixin i ens ajudin a seguir endavant. En aquest sentit, crec que el 
Pati Blau d'Esplugues és un recer magnífic. Gràcies per tot i per tant."

dilluns, 3 de juny de 2019

30 de maig de 2019

















Foto: Montse Jacas

El 30 de maig la Laura Pinyol ens va portar el risc. El seu primer llibre que porta per títol “El risc més gran” i que va compartir amb nosaltres, un vi blanc i un aiguardent de Prat de comte que vam prendre amb veïnes i veïns tot havent sopat.

La Laura ens ho explica:

El Pati Blau és un jardí antic, dels de les cases antigues, amb vistes, amb històries per dintre i de cara enfora. Participar a la tertúlia del Pati Blau és això, entrar i sortir d'una atmosfera única i singular, un lloc idíl·lic on retrobar gent, conèixer-ne de nova a través de les trames de vides alienes i sortejar les casualitats. Gràcies per deixar-me formar part d'aquesta xarxa d'escriptores i dones solidàries que s'escolten entre sí.