dimarts, 31 de gener de 2017

24 de novembre del 2016


El mes de novembre ens ha visitat la Gemma Pasqual amb la saga de les Xènies, però sobretot el darrer llibre, el que diu que serà el darrer: "Xènia, estimar no fa mal". 

Ens deixaràs sense Xènia? 

La Gemma ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau

"Explicava Montserrat Abelló que “cadascú ha de tenir la seva cambra. I un pati blau on passejar els seus dubtes”. I jo no vaig tenir cap dubte a acceptar la invitació de la Carme Porta quan em va proposar presentar la trilogia de la Xènia en aquell meravellós racó de paraules anomenat El pati blau.
Ella va tenir la primera paraula. Em va fer una presentació fantàstica, de companya de lluites i anhels, que em va emocionar. Les lletres les vam maridar amb un vi jove, escaient per a l’ocasió.
La sala era plena d’ulls i somriures amables de totes les edats. Aviat la presentació va esdevenir una conversa d’amigues i també d’amics. Vam parlar de la Xènia, del que li passava a la novel·la, i de cop vam traspassar la frontera de les pàgines, i la història de la Xènia es va convertir en una història compartida de vivències i experiències. Vam parlar de la violència masclista, de l’assetjament escolar, el d’avui i el d’ahir, en totes les seves formes, de com combatre’l. I vam arribar a la conclusió que calia molt diàleg, pedagogia, mitjans i sobretot implicació, tant de l’administració pública com de les escoles i de les famílies.

I el temps va passar volant entre literatura, vi i somriures. Moltíssimes gràcies, amigues i amics, per cedir aquest meravellós pati blau a les paraules de les dones, a la nostra literatura. I les nostres veus van ser escoltades, com deia la Montserrat Abelló: “un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles”.

Gràcies a tu per tot, Gemma!