dilluns, 9 de desembre de 2019

28 de novembre de 2019





















Fotos: Montserrat Jacas

Aquesta tertúlia és la segona que ens acompanya Maria Dolors Farrés ens acompanya en aquests sis anys de Pati Blau.

Va presentar-nos "El càstig", preqüela d'aquesta nova presentació. Vam maridar l'obra amb un vi que ens va oferir El Tast .

Ella ens ho explica així:

"He passat dues vegades pel Pati Blau, afortunada de mi. I les sensacions són semblats. En aquesta ocasió, però,  crec que encara em vaig emocionar més: hi portava el meu fill literari més estimat, la novel.la L'hora quieta... I el públic, que és un amor, va saber captar el meu entusiasme interior. Tothom va estar amabilíssim, generós, atent. 

Mil gràcies de nou per convidar-me i pel vi esplèndid amb què vam maridar la novel.la. El seu nom, Sssshhh... no podia ser més escaient. Vins del silenci enllaçats amb l'hora més quieta imaginable... Abraçades per a totes i tots".

dilluns, 28 d’octubre de 2019

24 d'octubre de 2019


Hem començat la 6ª temporada de tertúlies del Pati Blau amb la nostra estimada, admirada i recordada Montserrat Abelló.Ella ens va posar el cuc del Pati Blau, el cuc dels dubtes que havíem de passejar i per això voliem dedicar-li una de les nostres tertúlies.

Mireia Bofill, la seva filla, que és traductora i feminista va venir a presentar-nos qui era la seva mare i a acostar-nos a la seva obra.

La Mireia ho explica així:

"La mare sempre deia que no posava títol als seus poemes per no condicionar-ne la lectura i que cadascuna o cadascú se'ls pogués fer seus des de les seves pròpies vivències. Perquè –i això ho afegeixo jo, encara que tampoc és una idea nova- l’obra artística, poema, pintura, simfonia, només adquireix ple sentit quan és llegida, contemplada o escoltada. I el retorn de qui la rep estableix un vincle amb qui l’ha creada. Un vincle que, en el cas de la Montserrat Abelló, penso que va ser molt important per estimular-la a escriure i, sobre tot, a publicar.

Encara que escriu per necessitat de donar sortida a vivències molt íntimes, de fet, si mirem la seva trajectòria, el seus períodes més prolífics coincideixen amb els moments en què té lectores, interlocutores, amigues amb qui estableix relació. Primer a l’exili xilè i després aquí a Barcelona en l’entorn del moviment feminista i amb les companyes del Comitè d’Escriptores del Pen Club, que ella va fundar amb Maria Mercè Marçal.

I això, cultivar la relació entre autores i lectores, i també lectors, és justament el que feu a les vostres tertúlies del Pati Blau, tot creant un espai que permet que neixi quelcom de nou. La lectura en veu alta dels poemes, l’emoció compartida a través de les mirades i els somriures, les raons íntimes de la tria que cadascuna o cadascú en fa, expressades o tàcites, ens ajuden a eixamplar la pròpia mirada. Així ho vaig viure aquella vetllada de tardor.

Gràcies per convidar-me i per la magnífica acollida (inclòs el sopar i el vi, boníssim, que també són cultura compartida).

I gràcies per mantenir aquest espai dedicat a les escriptores."


dilluns, 22 de juliol de 2019

27 de juny de 2019



Foto: Montserrat Jacas


Al Pati Blau de juny ens hem evadit amb un doblet d'Eves. Programa doble: Eva Piquer, periodista i escriptora i Eva Armisén, il·lustradora.Ens han parlat d'Evasions, el seu llibre conjunt que ens permet una sèrie d'escapades mentals en aquest espai de dubtes i reflexions.L'Eva Piquer ens ho diu així:

"A Montserrat Abelló li hauria agradat tenir una casa amb vistes. 
"Però m'acontento veient un retall de cel i ja està", em va dir un dia que la vaig anar a entrevistar al seu pis del carrer Calvet de Barcelona. Tenia més de noranta anys i encara treballava moltes hores, traduint. Era una dona positiva i vital que estava connectada amb les noves generacions: "El món de la gent gran no ha estat mai el meu món –confessava–. Si penso en gent gran, penso en la meva mare, no pas en mi. Sempre he tingut amics joves. Ara fins i tot escric molts poemes d'amor, perquè el sentiment el tinc igual que abans. Fer-se gran no et fa veure les coses de manera diferent. Avui no aniré corrent pel carrer perquè no puc i tampoc no en tinc ganes, però en el fons sóc la mateixa de sempre".

En aquell poema dedicat a Virginia Woolf, l'amiga Abelló deia que tothom ha de tenir la seva cambra: "I un pati blau/ on passejar els seus dubtes". Doncs bé, des d'ara l'Eva Armisén i jo mateixa sabem que a Esplugues n'hi ha un, de 
pati blau, on es passegen dubtes, paraules i, sobretot, moltíssima complicitat. Ens hi vam sentir tan ben acollides que encara hi seríem. La Carme Porta és una d'aquelles amfitriones que tenen el poder de fer sentir com a casa fins i tot als introvertits com jo.

«Evasions» és un llibre il·lustrat que ens empeny a trobar recers que ens protegeixin i ens ajudin a seguir endavant. En aquest sentit, crec que el 
Pati Blau d'Esplugues és un recer magnífic. Gràcies per tot i per tant."

dilluns, 3 de juny de 2019

30 de maig de 2019

















Foto: Montse Jacas

El 30 de maig la Laura Pinyol ens va portar el risc. El seu primer llibre que porta per títol “El risc més gran” i que va compartir amb nosaltres, un vi blanc i un aiguardent de Prat de comte que vam prendre amb veïnes i veïns tot havent sopat.

La Laura ens ho explica:

El Pati Blau és un jardí antic, dels de les cases antigues, amb vistes, amb històries per dintre i de cara enfora. Participar a la tertúlia del Pati Blau és això, entrar i sortir d'una atmosfera única i singular, un lloc idíl·lic on retrobar gent, conèixer-ne de nova a través de les trames de vides alienes i sortejar les casualitats. Gràcies per deixar-me formar part d'aquesta xarxa d'escriptores i dones solidàries que s'escolten entre sí.

dijous, 25 d’abril de 2019

28 de març del 2019



    Fotos: Montserrat Jacas

La Rosa Maria Arrazola va visitar el nostre Pati Blau el mes de març amb el seu poemari Buit de març que vam maridar amb El petit carlania, un vi D.O Conca de Barberà que ens ofereix cada tertúla El Tast, espai gastronòmic.

Ens va deixar aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau:

Recordo el dia en què l’Enric Viladot em va dir al despatx de l’editorial si em venia de gust anar a la tertúlia del Pati Blau   a presentar-hi el Buit de març. Del lloc, n’havia sentit a parlar perquè a les xarxes havia descobert els post de diverses amigues poetes que hi havien recitat i tenia la sensació que era un espai on s’hi rebia calidesa i que, a més, s’estava erigint com un dels focus de referència pel que fa a la difusió cultural, literària i poètica de l’àrea metropolitana de la gran ciutat.

No em vaig equivocar. Era el primer cop que passejava per Esplugues a peu, em va sobtar l’entorn, els jardins de la casa, que ara són un parc; l’edifici que es mantenia viu entre els blocs de ciment moderns i freds, però sobretot em va sobtar la gent. Em vaig trobar amb un col·lectiu agosarat que conviden a dones escriptores, que escriuen en català i que ofereixen aquest espai blau per conversar de tot una mica: de llibres, de la vida, dels projectes futurs.

Vaig poder llegir poemes reivindicatius sobre les dones que omplen el buit del meu llibre celebrant que era el mes de març i vaig aprofitar també per recitar per primer cop poemes del encara llibre inèdit, 900kmque espero que vegi la llum ben aviat.  En especial, però, vaig sentir l’emoció als ulls del públic i em vaig endur abraçades que deso amb cura.

El vespre va acabar amb un sopar preparat per aquesta colla de gent fantàstica, on vam parlar de dones, d’escola i cultura, de barris, de gralles, de festes, de groc i llibertat, mentre maridàvem la il·lusió i la lluita amb EL PETIT CARLÀNIA que ens va oferir l’espai de Tast.
No cal dir que us ho agraeixo tot, en especial a la Carme Porta, que duia el meu llibre ple d’anotacions a llapis (que em van agradar molt) i que van servir per fer una magnífica anàlisi de la meva obra. No cal dir tampoc que m’agradarà tornar a venir algun dia, si a vosaltres us ve de gust.

Només afegir que aquest lloc blau l’heu de conèixer, perquè hi passen coses que deixen petjada, que ajuden a fer la història petita més amable. I la història petita, fa la gran.


divendres, 1 de març de 2019

28 de febrer de 2019



     Foto: Montse Jacas

La Bel Olid ens va venir a parlar del seu primer poemari Ferida, Udol, Viatge, Illa. Com ella mateixa ens deia “tracta sobre les agressions sexuals a la infància i el camí de recuperació durant l’edat adulta”.

Una tertúlia dura, nua, en primera persona. Ens va suggerir, ens va fer parlar i ens va portar de la literatura a allò real de les persones agredides, al seu dia a dia. Perquè la literatura no només és abstracció és, sobretot, consciència.


dilluns, 4 de febrer de 2019

31 de gener de 2019


Foto: Montserrat Jacas

La Sílvia Bel Fransi repeteix a la nostra tertúlia i vol deixar-nos anar petjada amb aquest text

"Deixar-se anar a Pati Blau sempre és fàcil. És com arribar al replà de l'escala i que els veïns et vagin obrint totes les portes: primer la del carrer, després la de l'ascensor i, finalment, la del replà de casa.

Deixar-se anar al Pati Blau és com treure's les botes de carrer i abrigar-se amb les sabatilles de llana.

Aquesta era tercera o quarta que acollien les parets de Hansel i Gretel de la torre del Jardinet d'Esplugues (jo li'n dic així) i ja sabia què m'esperava: família de lletraferides o, simplement, de ferides que troben aixopluc en les paraules; bon vi i bon parmesà; ulls tímids i orelles expectants.

Vam conversar del meu darrer poemari "Deixar anar", de com podem sostenir-nos a nosaltres mateixes i dels acords a què arribem per aplanar-nos el dolor. Amb la conversa a taula i just abans d'encetar el sopar, vam acabar la tertúlia debatent sobre què és més intens: Sentir nostàlgia o pena?

Per si de cas, i abans que m'agafi un atac de nostàlgia d'aquí uns quants anys, recordeu tornar-me a convidar.


Salut i versos!"

Gràcies per ser-hi i per les teves paraules Sílvia!

dilluns, 14 de gener de 2019

22 de novembre de 2018

    Foto i muntatge: Montserrat Jacas


La Victòria Lovaina  va visitar el Pati Blau amb la suavitat d'una gata, amb el seu llibre "Pell de gat".

Va anar desgranant, rellegint, parlant i amb un tast de "Celístia" un vi de Coster del Segre amb que vam maridar la seva obra.

Al seu pas ens va voler deixar aquestes paraules:

"No havia estat mai a Esplugues. La primera vegada fou el 22 de novembre de l’any passat. L’objectiu: visitar el Pati Blau.

Mai no havia sentit a parlar d’aquest col·lectiu, ni sabia, per descomptat, la feina què hi feien. La meva sorpresa va ser saber que volien parlar de “Pell de gat”, una novel·la que m’estimo molt i que ja fa uns quants anys que està editada. I va ser una grata sorpresa perquè a les dones que escrivim, i que a més ho fem en català, aquests moments sempre són escadussers.
I allà, en aquella casa encantadora, al mig d’aquell parc, em vaig trobar un col·lectiu amb iniciatives culturals i que, entre altres activitats, conviden a dones que escriuen en català, unes dones sovint invisibles, a parlar de la seva obra. I vam conversar de manera plàcida, acollidora i càlida al voltant del meu llibre, amb una anàlisi molt oportuna. I també vam parlar dels meus projectes futurs i de la literatura en general. I amb això no va acabar aquella vetllada perquè el tast d’un vi -Celistia Terra, dels costers del Sió-, vinculat molt encertadament amb la meva obra, va fer d’aquell vespre una delícia.
Encara va haver-hi el sopar final en què la conversa va brollar i es va expandir al voltant de la situació política actual. Un consol sentir persones tan properes, que estimen la cultura, que estimen el país."