25 de febrer del 2016

La Isabel Franc ens va acompanyar amb el seu humor i les seves històries. Ens va fer aquest text del seu pas pel Pati blau i ens va dir:  Sansamba ocupa El Pati Blau

"I, de sobte, les dones africanes ballaven a una paret del Pati Blau. Hem portat Sansamba a Esplugues i hem presentat una realitat que, sovint veiem, però ens és del tot desconeguda.

La rebuda ha estat emocionant. “No tenia intenció de comprar el llibre —em deien moltes veus—, però m’has convençut”. Jo no, senyora, no em posi medalles que no em corresponen. Jo només l’he apropat a una història d’amistat, una amistat que es diria impossible per les diferències d’edat, raça, religió, cultura, sexe, nivell socioeconòmic i d’altres més inconfessables. El mèrit, sens dubte, és d’aquelles dones.

Tertúlies com les del Pati Blau hauria d’haver-hi a tots els pobles petits i grans. Un autèntic encert apropar-nos a la literatura feta per dones i en català. Qui deia que això només interessa a quatre gates? Em consta que, uns cops més uns cops menys, el Pati s’omple cada darrer dijous de mes.

La meva enhorabona i un sincer agraïment per haver-me convidat a participar-hi.

Isabel Franc"

Gràcies per ser amb nosaltres i compartir les teves experiències i la teva literatura!

28 de gener de 2016

La Begonya García Carterón, va venir per passejar-nos per segles passasts, per històries de dones i pel barri del sorral. Ens va deixar aquest text.

"Em van convidar a anar a un Pati Blau i el vaig descobrir al bell mig d’Esplugues, dins d’una torreta modernista i més lluminós que els jardins que l’envolten. Un pati que no és ben bé un pati però que aplega veïns, amics i coneguts per parlar i gaudir, com si ho fos. I no per parlar de qualsevol tema sinó de literatura, paraules majors, literatura feta per dones i en català. 

Per a mi va ser un honor que em convidessin per molts motius, perquè els patis em perden des de ben petita, perquè allà em vaig trobar amb un bon grup de dones i un parell d’homes amb moltes ganes de xerrar i perquè l’amfitriona, la Carme Porta, va fer una magnífica presentació de la meva novel·la, El barri del sorral.

Jo vaig deixar sortir a totes les protagonistes, que es van moure pel pati blau com si ho fessin pel seu sorral quotidià, explicant i comentant com van viure en una època difícil i com van veure néixer el barri de la Barceloneta a les amigues. I tot mentre brindàvem per la vida, la història, la ficció i els somnis amb una copa d’un bon Montsant. 

I és que al Pati Blau, la literatura marida amb el vi en una perfecta comunió. Brindo perquè així sigui durant molts anys!

Begonya García Carterón"

Gràcies per acompnayar-nos en aquest passeig, Begonya!

Programació primer trimestre 2016

Ja tenim la programació trimestral. Apunteu bé a l'agenda i animeu-vos a participar!

Enguany afegim un ganxo que perfecciona la tertúlia. Maridarem el llibre amb un vi a cada tertúlia i, com sempre, ens acompanyaran les autores. 

Així tindrem una mica de tot: novel·la, còmic (novel·la gràfica) i assaig històric.

26 de Novembre de 2015

La Silvia Bel ens va venir a presentar la seva poesia i, també, ens va mostrar el seu somriure amb Lluíiiis i ens va recollir en aquest text la seva experiència:

"Sempre tinc el mal costum de veure per on podria millorar la realitat. Imaginar escletxes per on fer passar més llum, pensar com seria el present si no tingués fred als peus i un llarg etcètera de raonaments que no em condueixen mai enlloc, més enllà d’escriure algun poemet de tant en tant. Avui no ha estat diferent i m’he dirigit al Pati Blau amb la dèria d’imaginar que si fos estiu faríem el recital a l’exterior, envoltada d’aquells abeuradors de ceràmica que havia vist a les fotografies que promocionen el cicle literari.

Quan he arribat al recinte, s’ha alçat davant meu una torre magnífica, la qual – he pensat – podria tenir perfectament un pati blau al seu interior. He entrat just darrere de la Sònia Moll, que m’ha fet d’amfitriona conduint-me fins a la sala principal. He deixat la jaqueta al costat de la finestra i he aprofitat per apartar la cortineta contagiada del fred del vidre, on hi he clavat el nas. S’ha dibuixat un baf humit que ha fet més nítid l’exterior, el qual amb prou feines podia intuir. Era ja fosc.

– On és el pati blau?, he preguntat en veu baixa, com si no hi hagués ningú darrere meu i no esperés cap resposta concreta. La Sònia ha somrigut, tibant fort el risorio, i suau com és m’ha contestat: “És una metàfora, Sílvia”. De cop m’han tornat els versos de l’Abelló. “Un pati blau on passejar els teus dubtes”. Dubtosa i cavil·lant he buscat la banqueta més propera on poder seure i esperar que arribés públic. Qui vindria? He començat a imaginar de  nou, però aquest cop la pitjor de les situacions (serem 4 o 5, ja ho veuràs). Llavors m’ha agafat una alèrgia in crescendo que m’empenyia a voler fugir. Però de cop la realitat s’ha tornat més poderosa i la sala ha començat a omplir-se de gent amb la mirada viva. La Carme Porta, ulleres amunt, ulleres avall, anava observant el joc de les cadires. Al final, no s’hi cabia.

Algú ha començat a destapar ampolles de vi i fer tallets de parmesà per anar fent boca als versos que vindrien. Després tot ha fluït. M’he oblidat del fred als peus, de l’abeurador que només existeix a les fotografies i de la nit que ja havia caigut. L’escletxa de llum avui l’ha obert el públic

Sílvia Bel Fransi"

Gràcies per ser amb nosaltres, Sílvia

22 d'octubre de 2015

Foto: Montserrat Jacas

Hem començat la segona temporada de El Pati Blau amb Bel Olid. Partint de La mala reputació, la seva última obra, de narrativa curta, vam poder passejar-nos per les seves històries. Unes històries que ens apropen als temes que interessen i explora l’autora: la violència quotidiana i la manca de comunicació. “Aquests són les qüestions que, per a mi, hi ha al llibre. Però, evidentment, hi ha tot allò que veu i desperta en qui la llegeix.”

Traductora, escriptora, presidenta de l’AELC, mare de tres criatures, feminista. La mala reputació i aquests apunts de la seva biografia donen peu a parlar de com de diferent ocupen el món els homes i les dones, simbòlicament i físicament. De com ens hem d’empassar la visió masculina com si fos “la” visió, la universal, la neutra, i com la visió de les dones es particularitza en les dones. De com les històries que cataloguen “de dones”, en realitat, expliquen el món amb la mateixa amplitud.

Vam parlar de les incomoditats que genera ocupar els espais, públics i privats, allunyant-nos dels estàndards de gènere. De com incomoda deixar anar paraulotes – “jo en faig servir moltes”-, de com incomoda parlar de sexe i dels desitjos, de com incomoda ocupar el món lliurement. De com ens incomoden les violències quotidianes a què estem sotmeses les dones i de com incomoda si t’hi rebel·les. I de com, a tomb de la història LaLaLà -en què el marit viola la dona sense si tan sols adonar-se’n-, Bel Olid pot afirmar que ella sí que pot estar segura que això no li ha passat mai perquè “miro als ulls”. De com l’autora per increpar un pare que fa una punta de peu a una criatura i està a punt de tornar-hi amb una bufa, veu com li cauen amenaces i insults per part del pare i de la mare, inclòs un “Tens cara d’home, marica! Com si això fos un insult. I, almenys, es podrien aprendre la terminologia.”

I al final, te n’adones que no deixem de parlar de les mateixes coses que ja reivindicàvem fa 30 anys. I seguim gastant els mateixos eslògans, perquè la igualtat real no s’ha produït. I seguim reivindicant el dret al propi cos i el dret a les nostres identitats. “Jo decideixo què entra i també he de decidir què surt del meu cos”.

Les històries de La mala reputació i les reflexions que han provocat no ens han deixat indiferents i encara planen als nostres pensaments i a les parets de la Torre de Pons i Termes on tornarem amb noves històries i amb noves reflexions al novembre, amb el proper Pati Blau.  

Comença la segona temporada!

El Pati Blau comença la segona temporada de tertúlies i ho fem amb un trimestre capicua: Bel Olid i Sílvia Bel. De Bel a Bel, paraula a paraula, de relats a versos anem recuperant el ritme.

Anem consolidant aquest petit espai com a referent per a les dones lectores i per les autores que volen passejar amb nosaltres els seus dubtes per aquest Pati Blau.

Al digital de cultura Núvol van parlar de nosaltres en aquest fantàstic article.

Al digital de La Independent, Agència de notícies amb visió de gènere, van difondre la tertúlia amb  aquest article. 

Seguim i ens consolidem, no us ho perdeu i veniu a passejar amb nosaltres en aquest Pati Blau que Montserrat Abelló ens va ajudar a descobrir.

30 de juliol de 2015

El tancament de la primera temporada va ser un luxe, un luxe de debò!

Els Jardins de Pons i Termes van acollir el recital poètic "Carta Blanca" amb la música de Clara Peya i la poesia de Sònia Moll.

Tancàvem la temporada i tancàvem un cercle: aquella que va iniciar les tertúlies també ens oferia versos i paraules, aquest cop acompanyada del piano. Vam maridar la poesia amb un vi blanc i la fresca de l'estiu als jardins.

Les fotos de Pepa Vives, Conxa Royo, Júlia Porta i Montserrat Jacas us il·lustraran la vesprada.