Foto: Laura Sanagustín
Hem començat el retrobament amb les autores. Després dels confinaments, i encara amb mesures pandèmiques, ens retrobem a la tertúlia.
El mes d'octubre de 2021 encetem la 8ª temporada amb Montserrat Tura que ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau.
"El Pati Blau d'Esplugues del Llobregat s'autopresenta com un espai de tertúlia literària on es parla de literatura i es presenten llibres escrits en català per dones dels Països Catalans, poetes, narradores, contistes, pensadores.
La meva amiga Carme Porta fa temps que m'hi convidava i no trobàvem el moment per anar a aquest singular indret on fan tertúlia sobre llibres en un espai acollidor que convida a la conversa propera. Hi he anat el dia que reprenien el tast de vi que la pandèmia del SaRS-CoV.2 havia estroncat durant un any i mig. Reemprendre la vida concentrada en un glopet de vi, com si es tractés d' un acte clandestí per haver-se de treure la mascareta un instant, d'esquenes a tots els presents, ha convertit aquest vespre en un cúmul de records de les coses i persones que he perdut durant aquest temps tancada en el túnel, fent de metgessa.
Molta pena acumulada, molt cansament, ha desaparegut a l'entrada de la Casa Termes i en la vostra càlida rebuda. Poder parlar del moviment rabassaire, la unió de famílies pageses humils que sense terres pròpies van organitzar un sistema econòmic autogestionat, sense intermediaris, basat en la solidaritat de classe. Una constant reivindicació davant els terratinents que coincidien en les posicions reaccionaries de la vida política.
Va ser la base popular del catalanisme d'esquerres en la Catalunya rural de les primeres dècades del segle XX. Van fer possible la victòria de les forces republicanes en les eleccions municipals de l'abril de 1931 i el nucli central del gran debat que va suposar la Llei de Contractes de Conreus durant la Segona República.
Santiago Rusiñol, el gran creador polifacètic que havia abandonat el simbolisme per abanderar el modernisme hauria entès perfectament els rabassaires. D'ell és la conegudíssima pintura del Pati Blau. També d'un conte i una obra de teatre del mateix nom. Però és Montserrat Abelló qui ens amoroseix la vida i la deposita en el seu singular Patí Blau .
Cadascú ha de tenir //la seva cambra. // I un pati blau // on passejar els seus dubtes.
Més enllà del sol // viurà el desig // i la recança // de la primera paraula.
I el somriure // que s’ha perdut //i ja no es recupera.
Suau serà, però,// l’ombra de la tarda, // darrere els núvols, // allargada, com un lliri.
Suau i agradable ha sigut aquesta tarda de retrobada i d'amistat. Una tarda de tardor, de quan els dies s'escursen i l'ombra de la tarda s'allarga, les components del Pati Blau d'Esplugues m'han acollit i m'han permès recordar la vida abans de la pandèmia. No trobaré paraules per agrair-vos-ho"
Gràcies a tu Montserrat per aquest llibre!
