27 de juny de 2019

Foto: Montserrat Jacas

Al Pati Blau de juny ens hem evadit amb un doblet d'Eves. Programa doble: Eva Piquer, periodista i escriptora i Eva Armisén, il·lustradora.Ens han parlat d'Evasions, el seu llibre conjunt que ens permet una sèrie d'escapades mentals en aquest espai de dubtes i reflexions.L'Eva Piquer ens ho diu així:

"A Montserrat Abelló li hauria agradat tenir una casa amb vistes. "Però m'acontento veient un retall de cel i ja està", em va dir un dia que la vaig anar a entrevistar al seu pis del carrer Calvet de Barcelona. Tenia més de noranta anys i encara treballava moltes hores, traduint. Era una dona positiva i vital que estava connectada amb les noves generacions: "El món de la gent gran no ha estat mai el meu món –confessava–. Si penso en gent gran, penso en la meva mare, no pas en mi. Sempre he tingut amics joves. Ara fins i tot escric molts poemes d'amor, perquè el sentiment el tinc igual que abans. Fer-se gran no et fa veure les coses de manera diferent. Avui no aniré corrent pel carrer perquè no puc i tampoc no en tinc ganes, però en el fons sóc la mateixa de sempre".

En aquell poema dedicat a Virginia Woolf, l'amiga Abelló deia que tothom ha de tenir la seva cambra: "I un pati blau/ on passejar els seus dubtes". Doncs bé, des d'ara l'Eva Armisén i jo mateixa sabem que a Esplugues n'hi ha un, de pati blau, on es passegen dubtes, paraules i, sobretot, moltíssima complicitat. Ens hi vam sentir tan ben acollides que encara hi seríem. La Carme Porta és una d'aquelles amfitriones que tenen el poder de fer sentir com a casa fins i tot als introvertits com jo.

«Evasions» és un llibre il·lustrat que ens empeny a trobar recers que ens protegeixin i ens ajudin a seguir endavant. En aquest sentit, crec que el Pati Blau d'Esplugues és un recer magnífic. Gràcies per tot i per tant."

30 de maig de 2019

Foto: Montse Jacas

El 30 de maig la Laura Pinyol ens va portar el risc. El seu primer llibre que porta per títol “El risc més gran” i que va compartir amb nosaltres, un vi blanc i un aiguardent de Prat de comte que vam prendre amb veïnes i veïns tot havent sopat.

La Laura ens ho explica:

“El Pati Blau és un jardí antic, dels de les cases antigues, amb vistes, amb històries per dintre i de cara enfora. Participar a la tertúlia del Pati Blau és això, entrar i sortir d'una atmosfera única i singular, un lloc idíl·lic on retrobar gent, conèixer-ne de nova a través de les trames de vides alienes i sortejar les casualitats. Gràcies per deixar-me formar part d'aquesta xarxa d'escriptores i dones solidàries que s'escolten entre sí.”

28 de març del 2019

    Fotos: Montserrat Jacas

La Rosa Maria Arrazola va visitar el nostre Pati Blau el mes de març amb el seu poemari Buit de març que vam maridar amb El petit carlania, un vi D.O Conca de Barberà que ens ofereix cada tertúla El Tast, espai gastronòmic.

Ens va deixar aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau:

Recordo el dia en què l’Enric Viladot em va dir al despatx de l’editorial si em venia de gust anar a la tertúlia del Pati Blau   a presentar-hi el Buit de març. Del lloc, n’havia sentit a parlar perquè a les xarxes havia descobert els post de diverses amigues poetes que hi havien recitat i tenia la sensació que era un espai on s’hi rebia calidesa i que, a més, s’estava erigint com un dels focus de referència pel que fa a la difusió cultural, literària i poètica de l’àrea metropolitana de la gran ciutat.

No em vaig equivocar. Era el primer cop que passejava per Esplugues a peu, em va sobtar l’entorn, els jardins de la casa, que ara són un parc; l’edifici que es mantenia viu entre els blocs de ciment moderns i freds, però sobretot em va sobtar la gent. Em vaig trobar amb un col·lectiu agosarat que conviden a dones escriptores, que escriuen en català i que ofereixen aquest espai blau per conversar de tot una mica: de llibres, de la vida, dels projectes futurs.

Vaig poder llegir poemes reivindicatius sobre les dones que omplen el buit del meu llibre celebrant que era el mes de març i vaig aprofitar també per recitar per primer cop poemes del encara llibre inèdit, 900km, que espero que vegi la llum ben aviat.  En especial, però, vaig sentir l’emoció als ulls del públic i em vaig endur abraçades que deso amb cura.

El vespre va acabar amb un sopar preparat per aquesta colla de gent fantàstica, on vam parlar de dones, d’escola i cultura, de barris, de gralles, de festes, de groc i llibertat, mentre maridàvem la il·lusió i la lluita amb EL PETIT CARLÀNIA que ens va oferir l’espai de Tast.

No cal dir que us ho agraeixo tot, en especial a la Carme Porta, que duia el meu llibre ple d’anotacions a llapis (que em van agradar molt) i que van servir per fer una magnífica anàlisi de la meva obra. No cal dir tampoc que m’agradarà tornar a venir algun dia, si a vosaltres us ve de gust.

Només afegir que aquest lloc blau l’heu de conèixer, perquè hi passen coses que deixen petjada, que ajuden a fer la història petita més amable. I la història petita, fa la gran.

28 de febrer de 2019

     Foto: Montse Jacas

La Bel Olid ens va venir a parlar del seu primer poemari Ferida, Udol, Viatge, Illa. Com ella mateixa ens deia “tracta sobre les agressions sexuals a la infància i el camí de recuperació durant l’edat adulta”.

Una tertúlia dura, nua, en primera persona. Ens va suggerir, ens va fer parlar i ens va portar de la literatura a allò real de les persones agredides, al seu dia a dia. Perquè la literatura no només és abstracció és, sobretot, consciència.

Notícia a ETV

31 de gener de 2019

Foto: Montserrat Jacas

La Sílvia Bel Fransi repeteix a la nostra tertúlia i vol deixar-nos anar petjada amb aquest text

"Deixar-se anar a Pati Blau sempre és fàcil. És com arribar al replà de l'escala i que els veïns et vagin obrint totes les portes: primer la del carrer, després la de l'ascensor i, finalment, la del replà de casa.

Deixar-se anar al Pati Blau és com treure's les botes de carrer i abrigar-se amb les sabatilles de llana.

Aquesta era tercera o quarta que acollien les parets de Hansel i Gretel de la torre del Jardinet d'Esplugues (jo li'n dic així) i ja sabia què m'esperava: família de lletraferides o, simplement, de ferides que troben aixopluc en les paraules; bon vi i bon parmesà; ulls tímids i orelles expectants.

Vam conversar del meu darrer poemari "Deixar anar", de com podem sostenir-nos a nosaltres mateixes i dels acords a què arribem per aplanar-nos el dolor. Amb la conversa a taula i just abans d'encetar el sopar, vam acabar la tertúlia debatent sobre què és més intens: Sentir nostàlgia o pena?

Per si de cas, i abans que m'agafi un atac de nostàlgia d'aquí uns quants anys, recordeu tornar-me a convidar.

Salut i versos!"

Gràcies per ser-hi i per les teves paraules Sílvia!

22 de novembre de 2018

    Foto i muntatge: Montserrat Jacas

La Victòria Lovaina  va visitar el Pati Blau amb la suavitat d'una gata, amb el seu llibre "Pell de gat".

Va anar desgranant, rellegint, parlant i amb un tast de "Celístia" un vi de Coster del Segre amb que vam maridar la seva obra.

Al seu pas ens va voler deixar aquestes paraules:

"No havia estat mai a Esplugues. La primera vegada fou el 22 de novembre de l’any passat. L’objectiu: visitar el Pati Blau.

Mai no havia sentit a parlar d’aquest col·lectiu, ni sabia, per descomptat, la feina què hi feien. La meva sorpresa va ser saber que volien parlar de “Pell de gat”, una novel·la que m’estimo molt i que ja fa uns quants anys que està editada. I va ser una grata sorpresa perquè a les dones que escrivim, i que a més ho fem en català, aquests moments sempre són escadussers.

I allà, en aquella casa encantadora, al mig d’aquell parc, em vaig trobar un col·lectiu amb iniciatives culturals i que, entre altres activitats, conviden a dones que escriuen en català, unes dones sovint invisibles, a parlar de la seva obra. I vam conversar de manera plàcida, acollidora i càlida al voltant del meu llibre, amb una anàlisi molt oportuna. I també vam parlar dels meus projectes futurs i de la literatura en general. I amb això no va acabar aquella vetllada perquè el tast d’un vi -Celistia Terra, dels costers del Sió-, vinculat molt encertadament amb la meva obra, va fer d’aquell vespre una delícia.

Encara va haver-hi el sopar final en què la conversa va brollar i es va expandir al voltant de la situació política actual. Un consol sentir persones tan properes, que estimen la cultura, que estimen el país."

25 d'octubre de 2018

Foto: Montserrat Jacas

L'inici de la cinquena temporada del Pati Blau el fem de la mà de Jenn Diaz, una del es autores que més relevància ha tingut els darrers anys.

Parlem del seu llibre Vida Familiar que maridem amb un vi de garnatxa negre ssssh DO Montsant.

La Jenn ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau: 

"Molt sovint els clubs de lectura, i en especials aquells que estan plens de dones —és a dir, la immensa majoria— d’una forma natural o pretesa, acaben esdevenint clubs de conversa, si els podem dir d’alguna manera. 

La literatura dóna peu a parlar d’altres coses que escapen dels llibres, i és l’excusa perfecta per poder obrir debats i reflexions que la vida quotidiana no ens permet. El Pati Blau és exactament aquest tipo de club de lectura: un espai de confiança en què parlar de tot allò que ens provoqui la literatura... però la literatura és només el punt de partida. 

Aquell vespre, a més, vaig conéixer la veïna de la meva mare quan era petita i vivia a Pubilla Cases. La literatura, com dic, és només el punt de partida de moltes altres històries."