La Maia Viladot va venir amb "Disset esclats" al Pati Blau.
Ens va desgranar els seus relats i així ens ho explica:
"Moltes gràcies a totes les persones organitzadores de la tertúlia El Pati Blau d’Espluga Viva perquè jo pogués presentar-hi el meu recent llibre de relats Disset esclats; disset petjades dels records de disset dones grans. Dones que formaven part de la joventut dels anys seixanta i setanta del segle XX, quan vivíem en ple franquisme. Disset píndoles de vida que vaig literaturitzar.
Moltes gràcies per poder «passejar els meus dubtes» en aquest «pati blau», com va dir la poetessa Montserrat Abelló. El «pati», símbol de recer de la vida personal, d’aixopluc per poder recloure’s a escriure però, també, de tertúlies. I el color «blau», símbol del cel i la mar. El color de la mar Mediterrània. El color del gaudi en expandir-nos, com l'aire net i blau, tot xerrant i degustant un maridatge de vi —gentilesa de l'espai El Tast— i una botifarra d'ou i llardons, ja que era dijous gras —24 de febrer—, inici de temps de rues i balls, de màscares i disfresses. Va ser una tertúlia propera, amena, dinàmica, reblerta de curiositat, preguntes i aclariments; com si haguéssim estat prenent un cafè o sopant a casa d’uns amics molt amics.
Tothom distès, en confiança, confiat. Ens ho vam passar molt bé. Jo m’ho vaig passar súper bé; tant, que l’hora i escaig que vam estar omplint l’atmosfera de paraules, tot fent-la petar, fluint!, va ser com una alenada d’aire fresc."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada