La Raquel ens va fer aquest text del seu pas per la tertúlia:
"Hi ha un fred macabre eriçat com dues palmeres que se’t filtra pel còccix i t’escanya fins al coll.
Fa pocs dies que és estiu i la pell se’m fa més prima. Però hi ha un pati blau de tarda-vespre, vi i
sopar. De Babà. Allà hi calen amb força les fogueres, la cridòria; inventen l’alegria. De
preguntes el món n’és ple però aquí en fan un melic. Ben nuat i dolç. Ben nuat i cap amunt!
D’aquells que si els prems et retornen a la mare i et sents bé i et sents aquí. Com si tal vegada la
placenta de les placentes t’envoltés i ja mai més fóra necessari de tornar a saber-se únic. Hi ha
un fred macabre eriçat com dues palmeres que se’t filtra pel còccix i t’escanya fins al coll. Però
pati de patis, que no és un patir, que ni fa ni hi té res a veure, t’espera ben blau, passejat de
dubtes i bressola i et fa pollet i et fa de vida. T’hi sents feliç."
