La Begonya Garcia-Carterón va venir a la tertúlia amb La muntanya maleïda i ens envia aquest text:
"Fer Pati Blau
Fer pati: no hi ha res que m’agradi més. I fer pati al Pati Blau, a més, té premi. La bona tertúlia està garantida, amb la literatura com a epicentre i envoltada d’amigues, conegudes i cares noves.
Vaig anar l’últim dijous de febrer i no era el primer cop que ho feia: ja havia estat, fa uns tres o quatre anys, per parlar de la meva primera novel·la El barri del sorral’ I que em tornessin a convidar per parlar de La muntanya maleïda va ser tot un regal, perquè, a més, em van fer saber que m’estimen, no només com a autora sinó també com a persona. Per arrodonir-ho, vam maridar la tarda amb un vi deliciós i amb un nom que no té preu i que ho defineix tot: Més que paraules.
Però el pati, al Pati Blau, no el vaig fer jo, ni tampoc el fan la resta d’autores catalanes a les que conviden amb una periodicitat mensual: el pati el fan les organitzadores i les assistents, la seva passió per les lletres catalanes, la seva curiositat i el seu coratge. Gràcies a elles, les nostres històries segueixen tenint vida anys després d’haver estat publicades, les personatges poden lluir-se en comunitat i la literatura segueix fluint. Gràcies a totes les que formeu el Pati Blau autores com jo trobem el sentit al que escrivim i ens sentim vives."