28 de març del 2019

    Fotos: Montserrat Jacas

La Rosa Maria Arrazola va visitar el nostre Pati Blau el mes de març amb el seu poemari Buit de març que vam maridar amb El petit carlania, un vi D.O Conca de Barberà que ens ofereix cada tertúla El Tast, espai gastronòmic.

Ens va deixar aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau:

Recordo el dia en què l’Enric Viladot em va dir al despatx de l’editorial si em venia de gust anar a la tertúlia del Pati Blau   a presentar-hi el Buit de març. Del lloc, n’havia sentit a parlar perquè a les xarxes havia descobert els post de diverses amigues poetes que hi havien recitat i tenia la sensació que era un espai on s’hi rebia calidesa i que, a més, s’estava erigint com un dels focus de referència pel que fa a la difusió cultural, literària i poètica de l’àrea metropolitana de la gran ciutat.

No em vaig equivocar. Era el primer cop que passejava per Esplugues a peu, em va sobtar l’entorn, els jardins de la casa, que ara són un parc; l’edifici que es mantenia viu entre els blocs de ciment moderns i freds, però sobretot em va sobtar la gent. Em vaig trobar amb un col·lectiu agosarat que conviden a dones escriptores, que escriuen en català i que ofereixen aquest espai blau per conversar de tot una mica: de llibres, de la vida, dels projectes futurs.

Vaig poder llegir poemes reivindicatius sobre les dones que omplen el buit del meu llibre celebrant que era el mes de març i vaig aprofitar també per recitar per primer cop poemes del encara llibre inèdit, 900km, que espero que vegi la llum ben aviat.  En especial, però, vaig sentir l’emoció als ulls del públic i em vaig endur abraçades que deso amb cura.

El vespre va acabar amb un sopar preparat per aquesta colla de gent fantàstica, on vam parlar de dones, d’escola i cultura, de barris, de gralles, de festes, de groc i llibertat, mentre maridàvem la il·lusió i la lluita amb EL PETIT CARLÀNIA que ens va oferir l’espai de Tast.

No cal dir que us ho agraeixo tot, en especial a la Carme Porta, que duia el meu llibre ple d’anotacions a llapis (que em van agradar molt) i que van servir per fer una magnífica anàlisi de la meva obra. No cal dir tampoc que m’agradarà tornar a venir algun dia, si a vosaltres us ve de gust.

Només afegir que aquest lloc blau l’heu de conèixer, perquè hi passen coses que deixen petjada, que ajuden a fer la història petita més amable. I la història petita, fa la gran.