Foto: Montserrat Jacas
Hem
començat la segona temporada de El Pati Blau amb Bel Olid. Partint
de La mala reputació, la seva última obra, de narrativa
curta, vam poder passejar-nos per les seves històries. Unes
històries que ens apropen als temes que interessen i explora
l’autora: la violència quotidiana i la manca de comunicació.
“Aquests són les qüestions que, per a mi, hi ha al llibre. Però,
evidentment, hi ha tot allò que veu i desperta en qui la llegeix.”
Traductora,
escriptora, presidenta de l’AELC, mare de tres criatures,
feminista. La mala reputació i aquests apunts de la seva
biografia donen peu a parlar de com de diferent ocupen el món els
homes i les dones, simbòlicament i físicament. De com ens hem
d’empassar la visió masculina com si fos “la” visió, la
universal, la neutra, i com la visió de les dones es particularitza
en les dones. De com les històries que cataloguen “de dones”, en
realitat, expliquen el món amb la mateixa amplitud.
Vam
parlar de les incomoditats que genera ocupar els espais, públics i
privats, allunyant-nos dels estàndards de gènere. De com incomoda
deixar anar paraulotes – “jo en faig servir moltes”-, de com
incomoda parlar de sexe i dels desitjos, de com incomoda ocupar el
món lliurement. De com ens incomoden les violències quotidianes a
què estem sotmeses les dones i de com incomoda si t’hi rebel·les.
I de com, a tomb de la història LaLaLà -en què el marit
viola la dona sense si tan sols adonar-se’n-, Bel Olid pot afirmar
que ella sí que pot estar segura que això no li ha passat mai
perquè “miro als ulls”. De com l’autora per increpar un pare
que fa una punta de peu a una criatura i està a punt de tornar-hi
amb una bufa, veu com li cauen amenaces i insults per part del pare i
de la mare, inclòs un “Tens cara d’home, marica! Com si això
fos un insult. I, almenys, es podrien aprendre la terminologia.”
I al final, te n’adones que no deixem de parlar de les mateixes
coses que ja reivindicàvem fa 30 anys. I seguim gastant els mateixos
eslògans, perquè la igualtat real no s’ha produït. I seguim
reivindicant el dret al propi cos i el dret a les nostres identitats.
“Jo decideixo què entra i també he de decidir què surt del meu
cos”.
Les
històries de La mala reputació i les reflexions que han
provocat no ens han deixat indiferents i encara planen als nostres
pensaments i a les parets de la Torre de Pons i Termes on tornarem
amb noves històries i amb noves reflexions al novembre, amb el
proper Pati Blau.