22 d'octubre de 2015

Foto: Montserrat Jacas

Hem començat la segona temporada de El Pati Blau amb Bel Olid. Partint de La mala reputació, la seva última obra, de narrativa curta, vam poder passejar-nos per les seves històries. Unes històries que ens apropen als temes que interessen i explora l’autora: la violència quotidiana i la manca de comunicació. “Aquests són les qüestions que, per a mi, hi ha al llibre. Però, evidentment, hi ha tot allò que veu i desperta en qui la llegeix.”

Traductora, escriptora, presidenta de l’AELC, mare de tres criatures, feminista. La mala reputació i aquests apunts de la seva biografia donen peu a parlar de com de diferent ocupen el món els homes i les dones, simbòlicament i físicament. De com ens hem d’empassar la visió masculina com si fos “la” visió, la universal, la neutra, i com la visió de les dones es particularitza en les dones. De com les històries que cataloguen “de dones”, en realitat, expliquen el món amb la mateixa amplitud.

Vam parlar de les incomoditats que genera ocupar els espais, públics i privats, allunyant-nos dels estàndards de gènere. De com incomoda deixar anar paraulotes – “jo en faig servir moltes”-, de com incomoda parlar de sexe i dels desitjos, de com incomoda ocupar el món lliurement. De com ens incomoden les violències quotidianes a què estem sotmeses les dones i de com incomoda si t’hi rebel·les. I de com, a tomb de la història LaLaLà -en què el marit viola la dona sense si tan sols adonar-se’n-, Bel Olid pot afirmar que ella sí que pot estar segura que això no li ha passat mai perquè “miro als ulls”. De com l’autora per increpar un pare que fa una punta de peu a una criatura i està a punt de tornar-hi amb una bufa, veu com li cauen amenaces i insults per part del pare i de la mare, inclòs un “Tens cara d’home, marica! Com si això fos un insult. I, almenys, es podrien aprendre la terminologia.”

I al final, te n’adones que no deixem de parlar de les mateixes coses que ja reivindicàvem fa 30 anys. I seguim gastant els mateixos eslògans, perquè la igualtat real no s’ha produït. I seguim reivindicant el dret al propi cos i el dret a les nostres identitats. “Jo decideixo què entra i també he de decidir què surt del meu cos”.

Les històries de La mala reputació i les reflexions que han provocat no ens han deixat indiferents i encara planen als nostres pensaments i a les parets de la Torre de Pons i Termes on tornarem amb noves històries i amb noves reflexions al novembre, amb el proper Pati Blau.