dijous, 8 d’octubre de 2015

29 de gener de 2015


El Projecte I Visqueren Felices va donar fruit a un llibre col·lectiu. L'editora, Heura Marçal i una de les autores, Carme Pollina ens van explicar com havia anat tot. La Carme, a més, després ens va explicar així el seu pas pel Pati Blau

"L’hora del Pati (Blau) 

 Me’n vaig assabentar a Facebook, com de tantes altres coses que passen cada dia al meu voltant, i vaig pensar: ‘mira la Porta, com si no tingués prou feina, ara s’ha inventat això d’El Pati Blau’’. De seguida vam parlar-ne a InOutRadio, perquè ens agrada fer-nos ressò d’iniciatives en què les dones són protagonistes, més encara si tenen caràcter cultural. Després no hi vaig tornar a pensar fins que la Carme em va convidar a participar-hi al cap d’uns mesos, juntament amb l’Heura Marçal, per parlar d’I Visqueren Felices. I li vaig dir que sí. 

Li vaig dir que sí perquè sóc curiosa i volia saber què era allò d’El Pati Blau. D’entrada, el nom em transportava a la famosa ‘època blava’ de Picasso, i allò em feia preguntar-me si aquell pati al qual se’m convidava seria un pati de veritat, i també si seria de color blau, amb la càrrega tràgica picassiana corresponent. Vaig pensar que, en cas que fos així, el Pati Blau seria un lloc excel·lent on parlar de relats de lesbianes, raretes i desviades amb final feliç. Hi aniria, doncs, decidida a explotar aquella paradoxa tot just inventada. 

I va arribar el dia —el vespre, si volem ser més exactes— i en lloc d’un pati fred vaig descobrir un local acollidor, i en lloc de tragèdia —tan associada, d’altra banda, a la literatura lesbiana­— vaig trobar-hi l’alegria que sempre emanen les dones quan es reuneixen per fer coses plegades. M’hi vaig trobar bé de seguida i em vaig transportar fins a l’hora del pati d’un dia de col·legi qualsevol, tan llunyà i tan present alhora. I juntes vam fer, és clar, el que es fa a l’hora del pati: parlar, riure, jugar, menjar... Estic contenta de saber que cada mes hi ha una hora del Pati (Blau). 

Gràcies i endavant!"

Gràcies a tu per acompanyar-nos, Carme!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada