dilluns, 6 de març del 2017

23 de febrer del 2017


La Rosa Vendrell ens va visitar per presentar-nos Algèria i parlar del seu llibre Algèria sense pors. Vivències d'una viatgera nòmada.

Aquest és el relat que ens deixa del seu pas pel Pati Blau:

"El Pati Blau. Un espai acollidor amb una gent interessada per la cultura a través dels llibres d'autores. Un format senzillament funcional i participatiu. Presentació de l'autora per part de la Carme Porta, unes paraules de l'autora sobre el llibre, en el meu cas un llibre de vivències viatgeres en un país tan proper com desconegut, Algèria. Com sempre faig, he decorat l'espai amb mocadors de colors, vestits, fotografies, mapes, regals de les families, perquè només entrar al "pati" el públic ja viatgi amb mi. Marxar a Algèria dos dies després d'aquest acte, va afegir un plus de passió a les meves paraules. 

Estic molt contenta dels llibres venuts i de la participació de la gent en la tertúlia posterior. La televisió d'Esplugues i les fotos de la Montserrat Jacas van donar més relleu a l'acte i van apropar la gent d'aquest país del nord d'Àfrica i sud de la Mediterrània.El detall de penjar imatges de l'exposició sobre el patrimoni d'Algèria va ser tot un detall. El llibre Algèria sense pors és només el meu granet de sorra a l'acostament de les dues ribes d'un mar que ens sentim més nostre que seu. El sopar compartit afavoreix les confessions i possibilita respostes ajornades abans per manca de temps... 

Gràcies per convidar-m'hi!!"



dijous, 2 de febrer del 2017

26 de gener del 2017



El passat 26 de gener la Laura De Andrés Creus va visitar el Pati Blau amb un magnífic llibre, un gran reportatge d'investigació sobre l'aluminosi al barri barceloní del Turó de la Peira: "Vides apuntalades. 25 anys d'aluminosi al Turó de la Peira".

Aquest és el seu relat del seu pas pel Pati Blau:

"Quan la Carme Porta em va explicar què era el Pati Blau i em va convidar a presentar-hi el Vides Apuntalades, vaig sentir-me afalagada. Una no té sempre l'oportunitat de presentar la seva recerca i de fer-ho amb tan bona companyia. En les seves paraules de presentació vaig poder fer una relectura molt enriquidora de la feina que -en solitari i humilment- he anat fent al llarg dels darrers anys. Diu la Carme que la història de l'aluminosi al Turó de la Peira és, en certa manera, la història de la classe obrera. Dels qui van venir de fora (però també des d'aquí!) per buscar un futur a la Barcelona de la posguerra, i que malgrat tenir feina estable, van haver de malviure en infrahabitatges i habitatges precaris, en condicions encara més precàries (us sona?). I de com personatges sense escrúpols, com Román Sanahuja, que van saber aprofitar les escletxes d'una dictadura podrida per fer-se d'or a costa dels més humils. En definitiva, que el Vides Apuntalades és un llibre sobre la classe obrera, sempre amb una sabata al coll, i de la seva lluita per alliberar-se'n. Em sento agraïda per aquesta visió de conjunt, perquè una va fent i resulta difícil tenir una perspectiva tan àmplia de la feina feta. Només voldria afegir que, com a periodista, per a mi poder posar el focus en els silencis de la història més recent ha estat i és un privilegi, però també una obligació. No podem passar de puntetes per damunt de tot el que hem viscut en els darrers anys. Perquè cal ser coneixedors de la història en minúscula per no tornar a repetir els errors de la història en majúsucules. 

El maridatge amb un vi negre tan especial com el que ens van oferir els amics del Tast només dóna encara més profunditat a aquestes històries. Compartir-les amb vosaltres ha estat un plaer, pel vostre interès i per aportar-me molt més del que jo humilment us hagi pogut explicar. 

Moltes gràcies, al Pati Blau!"

dimarts, 31 de gener del 2017

24 de novembre del 2016


El mes de novembre ens ha visitat la Gemma Pasqual amb la saga de les Xènies, però sobretot el darrer llibre, el que diu que serà el darrer: "Xènia, estimar no fa mal". 

Ens deixaràs sense Xènia? 

La Gemma ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau

"Explicava Montserrat Abelló que “cadascú ha de tenir la seva cambra. I un pati blau on passejar els seus dubtes”. I jo no vaig tenir cap dubte a acceptar la invitació de la Carme Porta quan em va proposar presentar la trilogia de la Xènia en aquell meravellós racó de paraules anomenat El pati blau.
Ella va tenir la primera paraula. Em va fer una presentació fantàstica, de companya de lluites i anhels, que em va emocionar. Les lletres les vam maridar amb un vi jove, escaient per a l’ocasió.
La sala era plena d’ulls i somriures amables de totes les edats. Aviat la presentació va esdevenir una conversa d’amigues i també d’amics. Vam parlar de la Xènia, del que li passava a la novel·la, i de cop vam traspassar la frontera de les pàgines, i la història de la Xènia es va convertir en una història compartida de vivències i experiències. Vam parlar de la violència masclista, de l’assetjament escolar, el d’avui i el d’ahir, en totes les seves formes, de com combatre’l. I vam arribar a la conclusió que calia molt diàleg, pedagogia, mitjans i sobretot implicació, tant de l’administració pública com de les escoles i de les famílies.

I el temps va passar volant entre literatura, vi i somriures. Moltíssimes gràcies, amigues i amics, per cedir aquest meravellós pati blau a les paraules de les dones, a la nostra literatura. I les nostres veus van ser escoltades, com deia la Montserrat Abelló: “un nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles”.

Gràcies a tu per tot, Gemma!



dilluns, 14 de novembre del 2016

27 d'octubre del 2016






Foto: Montserrat Jacas

El 27 d'octubre vam iniciar la tercera temporada del Pati Blau i ho vam fer amb la Sandra Comas amb qui vam parlar del seu primer llibre en solitari Eixam. Vuit contes per a vuit veus.

Així ens explica l'autora el seu pas pel Pati Blau.

"El Pati Blau manlleva el nom d’uns versos de la poeta Montserrat Abelló: “Cadascú ha de tenir / la seva cambra. I un pati blau / on passejar els seus dubtes”. Unes paraules que, sens dubte, neixen de la idea de la “cambra pròpia” de què parlava Virginia Woolf, a qui Abelló dedica el poema.

Quan la Carme Porta va parlar-me del Pati Blau em va explicar que era un espai d’encontre per a dones, escriptores i en llengua catalana, i aquesta tríada em va remetre a aquella altra de famosa per a la qual Maria Mercè Marçal donava gràcies a l’atzar:  haver nascut dona, de classe treballadora i de nació oprimida.

Podríem dir, doncs, que el Pati Blau és per sobre de tot un espai, un lloc propi i compartit a la vegada, allò que tant cobejaven la Virgina Woolf i la Montserrat Abelló, que no és pas poc. És un lloc, a més, ple referències literàries intencionades (Woolf, Abelló, Marçal) i, per tant, clarament definidores: tres grans escriptores que més enllà de les seves obres també van destacar per la seva militància feminista. És també una tertúlia de dones –i algun home- que parlen de literatura, de llibres i d’idees en un ambient relaxat i proper, copa de vi a la mà. I aquesta és una altra de les seves característiques, que t’hi fan sentir com a casa fins al punt que després de la xerrada et conviden a compartir un sopar.


Cada últim dijous de mes, al Patí Blau d’Esplugues s’hi teixeix una xarxa que s’eixampla amb cada llibre i amb cada convidada; una xarxa formada per dones que escriuen, que llegeixen i que conversen sobre literatura en un espai que els és propi durant unes hores, mentre a Virginia Woolf se li escapa un somriure per sota el nas."

La Sandra Comas i el Pati Blau a TeleEstudi Esplugues

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Agenda de la tercera temporada


El Pati Blau comença la seva tercera temporada, això comença a consolidar-se!

Aquesta és l'agenda prevista per a la temporada 2016-2017, no us perdeu cap tertúlia!




Primer trimestre

27 d'octubre: Sandra Comas, Eixam.Vuit contes per a vuit veus. Ed. Voliana

24 de novembre: Gemma Pasqual Xènia, estimar no fa mal. Columna. 

Segon trimestre

26 de gener: Laura de Andrés Creus . Vides apuntalades. Ed. UOC

23 de febrer: Rosa Vendrell. Algèria sense pors. Vivències d'una viatgera nòmada. Ed. Sunya

30 de març: VVAALa Catifa Vermella. Dones en primera línia de la política institucional. Ed. Trabucaire

Tercer trimestre

25 de maig: Natza FarréCurs de feminisme per mircroones. Editorial arallibres

29 de juny: Aina Torres. Montserrat Roig, la memòria viva. Editorial Sembra llibres

dilluns, 1 d’agost del 2016

Tanquem la temporada i... agenda!



El passat 28 de juliol vàrem tancar la segona temporada del Pati Blau amb un concert poètic de "les Sílvies", Sílvia Bel i Sílvia Comes, que ens van acompanyar amb música i poesia de diferents poetes que , en diferents llengües i al llarga de la història, ens han llegat els seus versos.


Descansem per vacances però ja us deixem feta la programació per tal que reserveu l'agenda: 

Primer trimestre

27 d'octubre: Sandra Comas, Vuit contes per a vuit veus. Ed. Eixam. relats
24 de novembre: Gemma Pasqual Xènia, estimar no fa mal. Columna. 

Segon trimestre

26 de gener: Laura De Andrès. Vides apuntalades. Ed. UOC
23 de febrer: Rosa Vendrell. Algèria sense pors. Vivències d'una viatgera nòmada. Ed. Sunya
30 de març: VVAA. La Catifa Vermella. Dones en primera línia de la política institucional. Ed. Trabucaire

Aprofitem per desitjar-vos un bon estiu!

diumenge, 24 de juliol del 2016

30 de juny de 2016
















El 30 de juny va venir al Pati Blau la poeta Raquel Santanera, guanyadora del darrer  premi Martí Dot, a presentar la seva "Teologia poètica d'un sol ús".

La Raquel ens va fer aquest text del seu pas per la tertúlia:

"Hi ha un fred macabre eriçat com dues palmeres que se’t filtra pel còccix i t’escanya fins al coll.

Fa pocs dies que és estiu i la pell se’m fa més prima. Però hi ha un pati blau de tarda-vespre, vi i

sopar. De Babà. Allà hi calen amb força les fogueres, la cridòria; inventen l’alegria. De

preguntes el món n’és ple però aquí en fan un melic. Ben nuat i dolç. Ben nuat i cap amunt!


D’aquells que si els prems et retornen a la mare i et sents bé i et sents aquí. Com si tal vegada la

placenta de les placentes t’envoltés i ja mai més fóra necessari de tornar a saber-se únic. Hi ha

un fred macabre eriçat com dues palmeres que se’t filtra pel còccix i t’escanya fins al coll. Però

pati de patis, que no és un patir, que ni fa ni hi té res a veure, t’espera ben blau, passejat de

dubtes i bressola i et fa pollet i et fa de vida. T’hi sents feliç."