30 de juny de 2016

El 30 de juny va venir al Pati Blau la poeta Raquel Santanera, guanyadora del darrer  premi Martí Dot, a presentar la seva "Teologia poètica d'un sol ús".

La Raquel ens va fer aquest text del seu pas per la tertúlia:

"Hi ha un fred macabre eriçat com dues palmeres que se’t filtra pel còccix i t’escanya fins al coll.

Fa pocs dies que és estiu i la pell se’m fa més prima. Però hi ha un pati blau de tarda-vespre, vi i

sopar. De Babà. Allà hi calen amb força les fogueres, la cridòria; inventen l’alegria. De

preguntes el món n’és ple però aquí en fan un melic. Ben nuat i dolç. Ben nuat i cap amunt!

D’aquells que si els prems et retornen a la mare i et sents bé i et sents aquí. Com si tal vegada la

placenta de les placentes t’envoltés i ja mai més fóra necessari de tornar a saber-se únic. Hi ha

un fred macabre eriçat com dues palmeres que se’t filtra pel còccix i t’escanya fins al coll. Però

pati de patis, que no és un patir, que ni fa ni hi té res a veure, t’espera ben blau, passejat de

dubtes i bressola i et fa pollet i et fa de vida. T’hi sents feliç."

26 de maig de 2016

El 26 de maig l'Agnès Vidal Vicedo va passar pel Pati Blau amb el seu llibre "Fem safareig" sota el braç. Va venir des d'Eivissa i ens va fer passejar pels safareigs del País Valencià, bàsicament, però també alguns  de Ses Illes i del Delta de l'Ebre. Vam fer molt de safareig revivint aquells espais i vam gaudir d'un bon vi i una boníssima tertúlia.

L'Agnès ens diu el que ella va viure al seu pas pel Pati Blau.

"Quan l'endemà de guanyar el premi Bernat Capó amb Fem Safareig, na Carme Porta em va escriure un missatge convidant-me al Pati Blau, vaig dubtar realment si m'havia despertat o encara dormia. Tot plegat sonava a ficció, de manera que em vaig pessigar el braç per tenir evidència que no era un somni, però no va funcionar. Ja sabia que a Esplugues hi havia un raconet on es comparteixen lectures i es convida les autores a passejar els dubtes, però per a mi significava més que una tertúlia de la que en tenia coneixement a través de les xarxes socials, de manera que quan vaig dir «sí vull» sabia on em ficava.

Una colla de gent bona i compromesa em va acollir en aquell espai tan emblemàtic de l'Espluga Viva: el somriure autèntic i descarat de na Carme, la mirada tan neta i tendra de na Sònia Moll, la força de na Montserrat, la calidesa de n'Esther i la seua família... 

Fem Safareig és el llibre que més moments especials m'està comportant. Pel que estic podent comprovar, hi havia ganes d'un llibre homenatge que recollís el testimoni de tantes dones que anaven a fer neta la roba al safareig, perquè ja sabeu que al darrere hi havia vivències de tots els colors. Talment com un llavador, on brollen les complicitats i l'actualitat més candent, a la tertúlia cadascuna va anar compartint la paraula, amerada d'un bon vi. Tu m'expliques, jo t'explic, i ens ho anem passant, i totes hi anem posant -com es diu al llibre.

El tour de presentacions que estem fent arreu de tots els Països Catalans s'està desenvolupant a demanda d'entitats o persones particulars que volen fer present el passat i reviure els seus records d'infantesa. Les presentacions sempre estan carregades de sentiments i, com us vaig explicar, acostuma a haver una persona o altra que vesa alguna llàgrima... o més d'una. La càrrega emocional que sura en tots els actes, és una evidència. Ni cal dir que vaig estar molt contenta de poder compartir aquella estona amb vosaltres, en una tertúlia que consider del tot necessària. Felicitats i endavant amb la tercera temporada!!Potser és cert que les casualitats no existeixen, però vaig tenir la sensació que entre Eivissa i Esplugues hem establert tentacles d'amistat que van més enllà de les milles nàutiques. No debades, uns dies després de passar pel Pati Blau, vaig conèixer a en Ferru i la seua parella a Can Toni d'en Jaume Negre.

Per tot això i molt més, gràcies per haver-me convidat i pels moments que em vàreu regalar!!!"

L'Agnès Vidal i el Pati Blau a TeleEstudi Esplugues

31 de març de 2016

La periodista i escriptora Gemma Aguilera va venir a visitar el Pati Blau. Va ser una vísita i una tertúlia magnífica, acompanyada d'un vi negre del Garraf.

Ens va descobrir un espia del franquisme, un col·laborador de la GESTAPO, un mal pare i mala persona que sempre va tenir el President companys en la memòria. la Gemma ens va presentar el seu llibre Agent 447. L'home que va detenir Companys, que va rebre el Premi Joan Fuster dels Octubre al 2013, i la tertúlia va ser dinàmica i animada.

La Gemma ens explica el seu pas pel Pati Blau.

"Venir a al Pati Blau ha estat molt més que venir a parlar d’un llibre amb una bona pila de dones, i un home... És un llibre que m’estimo molt, però que tenia una mica oblidat. L’Agent 447 és més que un treball periodístic, és la meva petita obra d’art que em recorda, quan més desbordada estic a la feina, que l’ofici que vaig triar quan estudiava primària –li vaig dir a la meva mare que volia ser periodista amb dos anys- és el que realment vull, encara que hi hagi dies que penso que viuria molt millor en una oficina de La Caixa de 8 a 15h. Però com us deia, venir al Pati Blau ha estat una experiència genial que no té a veure amb el llibre, sinó amb l’ambient, les cares de complicitat, l’alegria, el bon rotllo i sobretot, la bona gent. Ara no recordo com vaig començar a relatar la història, ni si em vau fer preguntes complicades o si vaig passar vergonya xerrant tantíssima estona.

Però sí que recordo que aquell dia vaig arribar a Esplugues amb temps. No m’agrada fer tard. I quan vaig arribar al punt de trobada... era la primera! De seguida van venir un parell de dones, una de les quals em va identificar: Tu ets l’autora del llibre, oi? I jo vaig dir que sí, i em vaig posar vermella. Si us dic la veritat, només esperava que arribés la Carme Porta –que va arribar tard...-, perquè, tot i que feia anys que no ens vèiem, amb la Carme és com si ens coneguéssim de tota la vida i com si ens haguéssim vist fa quatre dies. Però mentre no venia, per sort tothom qui arribava em donava conversa. Tot i que se suposa que els periodistes no tenim vergonya, en tenim, i molta.

Finalment, vam començar la xerrada sobre el llibre, i després d’uns instants de nervis, em vaig relaxar i em vaig sentir com a casa. No passa sempre, diria que passa poc, que arribis a un lloc que no coneixes i et posis a xerrar amb gent que no has vist mai i tinguis la sensació que aquella xerrada és habitual, que hi ha tanta confiança que pots relaxar-te totalment i gaudir de cada instant. Doncs bé, el Pati Blau és un d’aquests indrets. Gràcies a tothom per haver-me acollit, i pel bon sopar, la bona conversa i també el bon vi!

Espero poder tornar al vostre pati!" 

25 de febrer del 2016

La Isabel Franc ens va acompanyar amb el seu humor i les seves històries. Ens va fer aquest text del seu pas pel Pati blau i ens va dir:  Sansamba ocupa El Pati Blau

"I, de sobte, les dones africanes ballaven a una paret del Pati Blau. Hem portat Sansamba a Esplugues i hem presentat una realitat que, sovint veiem, però ens és del tot desconeguda.

La rebuda ha estat emocionant. “No tenia intenció de comprar el llibre —em deien moltes veus—, però m’has convençut”. Jo no, senyora, no em posi medalles que no em corresponen. Jo només l’he apropat a una història d’amistat, una amistat que es diria impossible per les diferències d’edat, raça, religió, cultura, sexe, nivell socioeconòmic i d’altres més inconfessables. El mèrit, sens dubte, és d’aquelles dones.

Tertúlies com les del Pati Blau hauria d’haver-hi a tots els pobles petits i grans. Un autèntic encert apropar-nos a la literatura feta per dones i en català. Qui deia que això només interessa a quatre gates? Em consta que, uns cops més uns cops menys, el Pati s’omple cada darrer dijous de mes.

La meva enhorabona i un sincer agraïment per haver-me convidat a participar-hi.

Isabel Franc"

Gràcies per ser amb nosaltres i compartir les teves experiències i la teva literatura!

28 de gener de 2016

La Begonya García Carterón, va venir per passejar-nos per segles passasts, per històries de dones i pel barri del sorral. Ens va deixar aquest text.

"Em van convidar a anar a un Pati Blau i el vaig descobrir al bell mig d’Esplugues, dins d’una torreta modernista i més lluminós que els jardins que l’envolten. Un pati que no és ben bé un pati però que aplega veïns, amics i coneguts per parlar i gaudir, com si ho fos. I no per parlar de qualsevol tema sinó de literatura, paraules majors, literatura feta per dones i en català. 

Per a mi va ser un honor que em convidessin per molts motius, perquè els patis em perden des de ben petita, perquè allà em vaig trobar amb un bon grup de dones i un parell d’homes amb moltes ganes de xerrar i perquè l’amfitriona, la Carme Porta, va fer una magnífica presentació de la meva novel·la, El barri del sorral.

Jo vaig deixar sortir a totes les protagonistes, que es van moure pel pati blau com si ho fessin pel seu sorral quotidià, explicant i comentant com van viure en una època difícil i com van veure néixer el barri de la Barceloneta a les amigues. I tot mentre brindàvem per la vida, la història, la ficció i els somnis amb una copa d’un bon Montsant. 

I és que al Pati Blau, la literatura marida amb el vi en una perfecta comunió. Brindo perquè així sigui durant molts anys!

Begonya García Carterón"

Gràcies per acompnayar-nos en aquest passeig, Begonya!

Programació primer trimestre 2016

Ja tenim la programació trimestral. Apunteu bé a l'agenda i animeu-vos a participar!

Enguany afegim un ganxo que perfecciona la tertúlia. Maridarem el llibre amb un vi a cada tertúlia i, com sempre, ens acompanyaran les autores. 

Així tindrem una mica de tot: novel·la, còmic (novel·la gràfica) i assaig històric.

26 de Novembre de 2015

La Silvia Bel ens va venir a presentar la seva poesia i, també, ens va mostrar el seu somriure amb Lluíiiis i ens va recollir en aquest text la seva experiència:

"Sempre tinc el mal costum de veure per on podria millorar la realitat. Imaginar escletxes per on fer passar més llum, pensar com seria el present si no tingués fred als peus i un llarg etcètera de raonaments que no em condueixen mai enlloc, més enllà d’escriure algun poemet de tant en tant. Avui no ha estat diferent i m’he dirigit al Pati Blau amb la dèria d’imaginar que si fos estiu faríem el recital a l’exterior, envoltada d’aquells abeuradors de ceràmica que havia vist a les fotografies que promocionen el cicle literari.

Quan he arribat al recinte, s’ha alçat davant meu una torre magnífica, la qual – he pensat – podria tenir perfectament un pati blau al seu interior. He entrat just darrere de la Sònia Moll, que m’ha fet d’amfitriona conduint-me fins a la sala principal. He deixat la jaqueta al costat de la finestra i he aprofitat per apartar la cortineta contagiada del fred del vidre, on hi he clavat el nas. S’ha dibuixat un baf humit que ha fet més nítid l’exterior, el qual amb prou feines podia intuir. Era ja fosc.

– On és el pati blau?, he preguntat en veu baixa, com si no hi hagués ningú darrere meu i no esperés cap resposta concreta. La Sònia ha somrigut, tibant fort el risorio, i suau com és m’ha contestat: “És una metàfora, Sílvia”. De cop m’han tornat els versos de l’Abelló. “Un pati blau on passejar els teus dubtes”. Dubtosa i cavil·lant he buscat la banqueta més propera on poder seure i esperar que arribés públic. Qui vindria? He començat a imaginar de  nou, però aquest cop la pitjor de les situacions (serem 4 o 5, ja ho veuràs). Llavors m’ha agafat una alèrgia in crescendo que m’empenyia a voler fugir. Però de cop la realitat s’ha tornat més poderosa i la sala ha començat a omplir-se de gent amb la mirada viva. La Carme Porta, ulleres amunt, ulleres avall, anava observant el joc de les cadires. Al final, no s’hi cabia.

Algú ha començat a destapar ampolles de vi i fer tallets de parmesà per anar fent boca als versos que vindrien. Després tot ha fluït. M’he oblidat del fred als peus, de l’abeurador que només existeix a les fotografies i de la nit que ja havia caigut. L’escletxa de llum avui l’ha obert el públic

Sílvia Bel Fransi"

Gràcies per ser amb nosaltres, Sílvia