27 de juny de 2024

 

L'Eva Arasa va venir des d'Andorra al Pati Blau i ens explica l'experiència de la trobada.

Ha estat un regal, d’aquells que fan tanta il·lusió perquè no te’ls esperes: retrobar-me amb la Carme gràcies a les xarxes socials (qui ho diu, que a les xarxes tot és soroll?) i tenir l’oportunitat de descobrir El Pati Blau. L’espai, però sobretot les persones. Soc relativament nova en això de les presentacions i tertúlies literàries i, tot i que és un goig poder explicar què significa per a tu allò que has escrit, quin ha estat el procés, els dubtes, les esperances i les intencionalitats,  el que m’agrada de veritat és que el llibre i les històries que conté esdevinguin l’ excusa per compartir idees, punts de vista i, fins i tot, alguna vivència personal. Escoltar enriqueix més que no pas parlar.

D’aquella tarda de començament d’estiu, m’enduc la sensació d’haver estat entre amigues (i algun amic també). Amb la majoria, no ens coneixíem i, així i tot, ens vam contar anècdotes i records. El vi -Llàgrimes de Tardor, quin nom tan ben triat per als meus relats, més aviat foscos i de nits vora el foc- va ajudar, sens dubte, a crear un clima distès,  gairebé de confidència. I vaig marxar-ne amb un propòsit: tornar-hi de nou algun dia, llegir una autora que potser desconec i, amb una mica de sort, reprendre converses que van quedar a mitges.

Gràcies per haver creat un lloc per a les nostres veus.

30 de maig de 2024

 

La Margarida Aritzeta va venir al Pati Blau amb la seva nova novel·la que parteix d'una recerca genealògica. Ens explica això del seu pas pel Pati Blau.

El darrer dijous de maig de 2024 vam parlar de la meva novel·la Les dones del lli al Pati Blau, al casal Espluga Viva d’Esplugues de Llobregat. La Carme Porta va fer els honors de la trobada i va parlar de les impressions que li havia causat la novel·la, fins al punt que mentre la llegia al metro havia estat a punt més d’un cop de saltar-se la parada, mentre entre tots els assistents tastàvem un vi negre de la Terra Alta, que maridava perfectament amb la història que teníem a les mans.

El vi era Secrets de mar, un cupatge de garnatxa i carinyena, que ens va acompanyar fins a la vall de l’Errezil, a Guipúscoa, on passaven els fets que contava el llibre ara fa més de quatre-cents anys.

Vam parlar dels motius que m’havien portat a escriure aquesta novel·la, de base real, quan resseguia el cognom dels Aritzeta pels arxius i m’havia trobat l’any 1643 amb un nen, Domingo Aritzeta, que tenia tres mares, la que l’havia portat a batejar i li havia donat el nom de la família (que en realitat va resultar ser la seva tia paterna), la mare adoptiva, que el va criar i fer gran (que era la muller legítima del seu pare, que no podia tenir fills) i la mare biològica (que consta com a tal en el document de casament del noi). Això em va portar a voler saber més coses d’aquestes dones i a trobar molta informació sobre el món de les dones d’aquell temps i les seves ocupacions.

Vam parlar de les dones del lli, que treballaven el lli des de menudes, solteres, casades, fadrines, viudes, i fins que es morien, que es trobaven a les tardes, sobretot a l’hivern, i filaven i teixien juntes fins a la mitjanit. S’explicaven històries i el lli els donava diners, recursos i, per tant, respecte en el món que vivien. Els van arribar a dir bruixes. Però el lli les va empoderar i les va ajudar a crear llaços entre elles, que no estaven soles amb les seves obligacions, les cures, les seves quimeres, els seus desigs i els seus somnis. Un món de dones on també habitaven els homes: alguns se les miraven en recel, altres les desitjaven, algun altre n’estimava aquesta o aquella, encara que l’amor en aquells temps era una paraula buida, perquè les famílies eren qui decidien els emparellaments i els casoris. Vam discutir d’això i d’allò, de com ens semblava tan lluny i alhora, en molts aspectes, aquelles dones eren tan a prop i tan modernes.

Va ser una vetllada de preguntes i respostes, comentaris, amistat i bon vi solidari. Gràcies per convidar-m’hi.

21 de març de 2024

 

El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia i al Pati Blau vàrem fer tertúlia i recitació amb Roser Bastida i el seu llibre Fauna Autòctona. Poemes d'Ullapool

"Hi ha gent que sap muntar-s’ho bé i n’hi ha d’aquesta que es troba, l’últim dijous de cada mes, en una casa preciosa d’Esplugues, per beure vi, menjar formatge i parlar de literatura catalana escrita per dones. És una iniciativa molt intel·ligent, perquè a més d’omplir el coret d’alegria (amb el vi, la bona companyia i el formatge), també fa una feina política molt important: en el joc d’estirar la corda que mou el focus que il·lumina el qui parla, la gent del Pati Blau es posa a l’equip que intenta desviar l’atenció d’aquells que l’han tinguda sempre.

Després hi ha gent que té sort (com jo!) i la conviden a anar-hi un dijous per parlar del seu poemari i recitar alguns poemes. És un vespre preciós, clar, perquè aquesta gent d’Esplugues que té bones idees i sap muntar-s’ho bé també és una gent encantadora."

29 de febrer de 2024

 

El 29 de febrer vam parlar de bioètica. Ens va acompanyar Margarita Boladeras catedràtica emèrita de Filosofía Moral i Política de la Universitat de Barcelona. Va parlar del llibre "Un cafè filosòfic sobre bioètica" recentment publicat i ens explica aixói el seu pas pel Pati Blau:

"El dijous 29 de febrer vaig poder tenir una conversa molt estimulant amb les persones que van venir a El Pati Blau a compartir Un cafè filosòfic sobre bioètica, un llibre en el que hem col·laborat la Carme Porta, en Jaume Grau i jo mateixa. Seguint la tradició d’El Pati, la beguda que ens va acompanyar no va pas ser el cafè sinó un bon cabernet sauvignon de la Plana d’en Fonoll... bon company de tertúlies. 

Vam parlar del que és la Bioètica, del que sabem a partir de pel·lícules, libres i debats de casos que han tingut molt ressò periodístic. El món està canviant molt ràpidament perquè la tecnociència transforma el mitjans de producció i modifica les economies, crea productes nous, multiplica el sistemes de comunicació; la medicina ha obert noves formes de procreació, de supervivència (trasplantaments, medicaments innovadors, teràpies molt potents impensables fa només trenta anys). S’obren camins que ens obliguen a prendre decisions sobre qüestions desconegudes fins ara... N’hem de parlar. El diàleg crític i democràtic fa més falta que mai. Gràcies a totes i a tots els assistents per participar en aquesta tasca!"

25 de gener de 2024

 

L'Alba Alfageme va venir a encetar les tertúlies del 2024. Va fer un espai a la seva apretada agenda per poder compartir al Pati Blau les reflexions a l'entorn de les violències masclistes. ella ho explica així:

"La veritat és que ni coneixia el projecte del Pati Blau però quan em van proposar anar-hi i participar-hi i em vaig endinsar en conèixer el projecte me’n vaig ben enamorar. 

El projecte desprenia amor per la cultura, pel feminisme, sororitat, i el cartell amb el que comptaven era de luxe. Però el que em va acabar d’encisar va ser les persones que m’invitaven a participar-hi i que organitzaven la trobada i la cura i entusiasme amb el que ho feien .

Per mi va ser tota una experiència compartir amb tantes dones i alguns homes, una conversa molt agradable sobre el meu llibre “Quan cridem els nostres noms” perquè donada la temàtica del mateix, vaig sentir que es creaven uns llaços i ens focalitzàvem en les nostres històries de vida per poder reparar i sanar aquelles experiències difícils i complexes que d’una manera o altra a totes ens ressonaven. I això va passar perquè el Pati Blau, va esdevenir un espai segur, un refugi on compartir . Aquella conversa maridada amb un vi fantàstic, que encaixava amb el llibre, va ser el colofó de la presentació. 

I només deixeu-me que acabi donant les gràcies a la organització perquè van ser tan acollidores, encantadores i detallistes que em van fer sentir una gran estima. Una experiència fantàstica que espero poder repetir amb el meu proper llibre! Ja veieu que amenaço en tornar! Mil gràcies i visca el Feminisme i la cultura!"