25 d'octubre de 2018

Foto: Montserrat Jacas

L'inici de la cinquena temporada del Pati Blau el fem de la mà de Jenn Diaz, una del es autores que més relevància ha tingut els darrers anys.

Parlem del seu llibre Vida Familiar que maridem amb un vi de garnatxa negre ssssh DO Montsant.

La Jenn ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati Blau: 

"Molt sovint els clubs de lectura, i en especials aquells que estan plens de dones —és a dir, la immensa majoria— d’una forma natural o pretesa, acaben esdevenint clubs de conversa, si els podem dir d’alguna manera. 

La literatura dóna peu a parlar d’altres coses que escapen dels llibres, i és l’excusa perfecta per poder obrir debats i reflexions que la vida quotidiana no ens permet. El Pati Blau és exactament aquest tipo de club de lectura: un espai de confiança en què parlar de tot allò que ens provoqui la literatura... però la literatura és només el punt de partida. 

Aquell vespre, a més, vaig conéixer la veïna de la meva mare quan era petita i vivia a Pubilla Cases. La literatura, com dic, és només el punt de partida de moltes altres històries."

28 de juny de 2018

Foto: Montserrat Jacas

Anem tancant la 4ª temporada. Hem fet la darrera tertúlia abans de la cloenda que farem als jardins de Pons i Termes.

La Fúlvia Nicolàs va venir a presentar "Les Fusterianes" és una de les cent quaranta autores i va ser una vetllada fantàstica. Ella ens ho expressa així:

"Quina fantàstica experiència la del Pati Blau: una sala acollidora, una agradable parròquia d'amigues i amics de les lletres, una organitzadora entusiasta i una conversa interessant -però relaxada- al costat d'una copa de vi. 

Jo hi vaig ser el 28 de juny de 2018, presentant Nosaltres les fusterianes amb la Carme Porta. La pluja tempestuosa que queia al carrer  ens va fer témer que ningú gosaria acostar-se,  però sembla que la gent d'Esplugues és molt valenta. 

A un quart de nou, més d'una dotzena de lectores i lectors esperaven que comencèssim la sessió amb l'oïda ben atenta i la copa plena -que bo, el Ras i curt- , disposades no només a escoltar, sinò a participar de la conversa. I ben bé que va ser interessant, plena d'aportacions i consideracions que anaven enriquint allò que la Carme i jo explicàvem.  

M'hi vaig sentir còmoda des del primer moment, i em sembla que no vaig ser l'única: parlàvem, rèiem i beviem sense esforç aparent, com apadrinats per un Fuster benevolent, divertit -allà on sigui- per les nostres particulars interpretacions del seu missatge. Gràcies a tots els que m'ho vau fer tan fàcil i tan plaent. Ja ho sabeu: sempre a la vostra disposició. "

Gràcies Fúlvia per acompanyar-nos!

24 de maig del 2018

     Foto: Teresa Costa-Gramunt

La Teresa Costa-Gramunt va venir al Pati Blau carregada d'energia i poesia. Va ser una vetllada dolça i profunda que ella ens explica així:

Record de la vetllada que va tenir lloc a L’Espai El Pati Blau

De la mà de Carme Porta, el passat dia 24 de maig de 2018 vaig ser convidada per l’Espai El Pati Blau que té la seva seu a l’Espluga Viva, a parlar del meu darrer llibre de poemes publicat, Mans, còdols, el cel (Editorial Gregal). Amb una fantàstica introducció de la lectura que n’havia fet Carme Porta (gràcies, Carme!), tot seguit vaig anar desgranant davant d’un públic molt atent les circumstàncies i motius que m’havien dut a escriure el llibre després d’un temps de dol per la mort del meu pare. Així, doncs, aquest és un llibre que va anar fluint a poc a poc com va madurant la fruita de l’arbre.

La poesia no és només una art, i potser de les més belles, sinó que també és una via de coneixement en sentit personal en primera instància, ja que la pràctica poètica ens atorga uns ulls més profunds a l’hora de mirar i sentir la realitat. En segona instància la poesia és una via de coneixement compartit des del moment en què es publica, es llegeix, es recita.

En aquest moment la poesia passa d’una mà a l’altra, del jo al tu, del jo al nosaltres. Aquell vespre presentadora, autora i públic vam comprovar en un ambient càlid, acollidor, com s’establia un diàleg harmoniós i ple del sentit dels poemes que vaig llegir en veu alta. Una experiència que tant va tocar l’àmbit intel·lectual com el sensible, una vivència d’aquelles que no s’obliden.

Agraeixo la filmació d’alguna d’aquestes lectures per a la televisió d’Esplugues, les fotografies que Montserrat Jacas va realitzar de la vetllada, els punts de llibre editats per a l’ocasió, el petit quadernet amb la imatge del cartell que anunciava l’acte... Presents que guardo tant en el meu arxiu com en el meu cor. Gràcies per convidar-me!

22 de març de 2018

La poeta Mireia Calafell va venir a la tertúlia al març. Era el mes adeqüat per ella, després de l'eclosió de la Vaga Feminista d'enguany.

Ens va regalar poemes inèdits i va ser generosa. Volem tenir viu el record de la tertúlia i esperem que a ella també li quedi.

Així ens explica el que va viure al Pati Blau:

"Hi vaig anar sense saber què m’esperava. Em feia il·lusió anar a Esplugues, perquè no hi havia recitat mai abans, malgrat que Esplugues forma part de les ciutats que estimo, encara que sigui indirectament, perquè estimo gent que hi ha crescut. Un cop allà em va sorprendre l’espai, però sobretot el caliu i la cura amb què estava tot organitzat. Havien fet fins i tot punts de llibre  per a l’ocasió! Tal i com els vaig dir, “sembla que hi hagi una institució potent al darrera”. I no, no hi ha cap institució potent, hi ha persones amb ganes, amb moltes ganes i entusiasme, que és sempre millor. De fet el Pati Blau són persones. Un grup de persones amb les qui vaig compartir lectures i fins i tot algun dels dubtes que tinc amb poemes inèdits. Un grup de dones –i homes– de diferents edats i trajectòries que van saber fer allò que sembla que hauria de ser fàcil però no ho és: acollir qui ve de fora. Gràcies per acollir-me, per tant, i gràcies sobretot per aquell sopar post-lectura. Qui pogués ser la vostra veïna per formar part d’això que sou i aconseguiu! I és que són tan necessàries les hores de pati, capaces de posar una en pausa el temps i omplir les hores de veus –de dones!"

Un regal de la Mireia per l'Abril Literari

L'Hora Violeta a  la PeriòdicaTV

22 de febrer del 2018

     Foto: Montserrat Jacas

La Pruden Panadés va ser al Pati Blau i del seu pas ens regala aquest microrelat. Vam estar parlant del seu llibre "Els cosins de Tarzán" que vam maridar amb el vi "Lo cometa".

Gràcies Pruden, per ser-hi i pel regal!

 “Las de Esplugas!”

Va ser quan vaig pujar al tren –l’últim del dia--, un tren d’aquells que sospites que ja ha sortit,  però no, més aviat sembla que t’estava esperant (!) que vaig recordar aquell avís que sentíem cada dia:

-      ...las de Esplugas!

i sortia un grup de noies abans d’hora perquè anaven en un autobús especial i petit, havien de tornar a casa,  lluny, a Esplugues. Encara és un enigma saber per quina raó  eren alumnes d’aquella escola, a tocar dels Josepets,  com també és una mica  enigmàtic  saber per què em van convidar, la gent del Pati Blau, a una de les seves tertúlies.

Em va afalagar molt que s’interessessin per un llibre que es va publicar fa cinc anys. Em va agradar el lloc, una torre com de “Jardí vora el mar” (es diu Vil·la Rosa o casa Termes)  però amb l’empremta Baden Powell; vaig brindar de gust  amb un vi de la Terra Alta que es diu “lo Cometa” i que lligava molt bé amb el llibre. Amb la conversa encetada, un parell de muntanyencs van travessar, silenciosos, un extrem de la sala portant, discretament , un martell d’escalada, amb un bec d’acer que delatava geleres d’alta dificultat. Em va fer sentir bé el despatx de la responsable, un-taulell-de-vida , i el rètol que demanava tocar el piano amb clemència.

La Carme va llegir, la conversa es va disparar, jo també vaig llegir en veu alta, vam parlar de la infància, dels records  i dels nens esquerrans.  Tot estava  preparat amb molta cura,  vaig descobrir coses del poble d’on venien aquelles les noies d’ Esplugues.

Vaig celebrar el somriure incombustible  de la Carme,  l’excel·lent atmosfera lectora, el sopar  i que algú m’agraís la puntualització preliminar: “no sóc una escriptora, això vol molt de temps …”

I m’agrada aquest  nom  blau i el pati ple de dubtes."

25 de gener del 2018

Foto: Josep Maria Porta










El passat mes de gener vam estrenar l'any de les tertúlies del Pati Blau amb "El càstig" de Maria Dolors Farrés. Vam maridar l'obra amb un Montsant que ens va oferir El Tast d'Esplugues i vam tenir una vesprada entranyable. La Maria Dolors ens ho explica així:

"Vàreu començar essent cares del tot desconegudes i, en acabar el sopar ja semblava que us coneixia de molt temps enllà. Quina acollida em vau donar, al vostre magnífic Pati Blau! No l’oblidaré mai! Era hivern, però la vostra calidesa el va suavitzar fins a fer-lo primavera.

Em vau donar l’oportunitat d’explicar-me i també em vau permetre que se m’il·luminessin els ulls interiors en llegir-vos algun fragment d’aquesta meva última novel·la, El Càstig, de publicació personal.

La trobada va començar ja regada amb vi deliciós, un Santes negre del 2016, diví Portal del Montsant! Mercès al Tast per aquest patrocini tan plaent. Quina manera millor d’entrar en matèria, que assaborint una beguda escollida expressament per a l’ocasió? Quina idea més original i encertada! Faig un brindis per la trobada, “que els déus de l’ample univers escoltin el meu clam: visca la literatura, visca l’art, visca Catalunya!”

Mil gràcies a Carme Porta i a totes les altres persones que em vau acompanyar en el darrer dijous del mes de gener, el dijous més entranyable i fructífer que em podia imaginar... 

Abraçades d’amiga i de fidel seguidora del Pati Blau a partir d’ara."