El
mes de novembre ens ha visitat la Gemma
Pasqual amb la saga de les Xènies, però sobretot el darrer
llibre, el que diu que serà el darrer: "Xènia, estimar no
fa mal".
Ens
deixaràs sense Xènia?
La
Gemma ens deixa aquestes paraules del seu pas pel Pati
Blau
"Explicava
Montserrat Abelló que “cadascú ha de tenir la seva cambra. I
un pati blau on
passejar els seus dubtes”. I jo no vaig tenir cap dubte a acceptar
la invitació de la Carme Porta quan em va proposar presentar la
trilogia de la Xènia en aquell meravellós racó de paraules
anomenat El pati blau.
Ella
va tenir la primera paraula. Em va fer una presentació fantàstica,
de companya de lluites i anhels, que em va emocionar. Les lletres les
vam maridar amb un vi jove, escaient per a l’ocasió.
La
sala era plena d’ulls i somriures amables de totes les edats. Aviat
la presentació va esdevenir una conversa d’amigues i també
d’amics. Vam parlar de la Xènia, del que li passava a la novel·la,
i de cop vam traspassar la frontera de les pàgines, i la història
de la Xènia es va convertir en una història compartida de vivències
i experiències. Vam parlar de la violència masclista, de
l’assetjament escolar, el d’avui i el d’ahir, en totes les
seves formes, de com combatre’l. I vam arribar a la conclusió que
calia molt diàleg, pedagogia, mitjans i sobretot implicació, tant
de l’administració pública com de les escoles i de les famílies.
I
el temps va passar volant entre literatura, vi i somriures.
Moltíssimes gràcies, amigues i amics, per cedir aquest meravellós
pati blau a les paraules de les dones, a la nostra literatura. I les
nostres veus van ser escoltades, com deia la Montserrat Abelló: “un
nou llenguatge diuen nascut al fons dels segles”.
Gràcies a tu per tot, Gemma!